Penedès Econòmic. Abril del 2019. Pàgina 10.
Vaig a plasma, en torno i plasmo.
Dolors Marín Tuyà. Psicòloga i membre del Grup d’Investigació Globàlium de la Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs.
Plasma tant pot ser la part líquida i incolora de la sang, com la matèria a temperatures molt altes que té propietats diferents de les dels sòlids, líquids i gasos. Plasmem quan donem forma a coses o donem forma concreta a idees abstractes.
En el Globàlium de Xirinacs, Plasma és la llavor radical, origen i fi replegat de tot. Conté tota essència, tota consciència i tota felicitat. És la realitat primera de la qual és fa tot, espiritual i material, abstracte i concret, profund i aparent. És la substància bàsica de tot allò que som. És la llavor original de tot desenvolupament mundà.
Plasma és el regnat de la subtilesa, basada en el silenci, l’atenció, la contemplació i experimentació afinades de la realitat. Si del món físic en surt un quàntum de llum, el món psíquic forma un quàntum de passió, doncs l’entusiasme i la ira neixen d’un aparent i insignificant moviment vivencial que torba la nostra estabilitat i serenitat interior micropsíquica. El món místic fonamenta un quàntum de confiança elemental, enmig de la inseguretat general. El món lògic forma un quàntum lògic, un lliscament entre el si d’una cosa i el seu no. El món estètic genera un quàntum gloriós. Del món de les idees en ve el primer principi, el per què elemental. De fet en cada pensament lúcid esclata el quàntum d’un «Ah, sí!» o «Era això!». El món mític dona un quàntum de providència; sempre i en cada moment hi ha una mare que no ens deixa caure. Tota llavor té un úter matern, sóc feliç! Plasma és realitat sempre sorprenent per original i final. Segons l’origen. Segons la fi. Sense això, la resta, el gran desplegament és vanitat de vanitats i tot vanitat, mundanitat sense fonament. Tot neix de l’origen. Tot torna a l’origen. Tot viu de l’original.
Només ens cal atendre la nostra llum interior i experimentar aquesta realitat radical en tota la seva simplicitat i després plasmar-la mentre recorrem les diferents vies del món. És una pràctica misteriosa per recuperar l’espontaneïtat primordial perduda després d’un llarg procés de civilització, a redescobrir la saviesa natural que ens reanima inconscientment, l’harmonia dels ritmes còsmics. Per fer-ho no ens cal ni esforç, ni voluntat, ni tècnica, ni coneixement metafísic ni tampoc contemplació mística.
Dolors Marín Tuyà.
Psicòloga i membre del Grup d’Investigació Globàlium de la Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs.
