Penedès Econòmic. Dimecres, 30 de maig del 2018.
Una visió de la realitat.
Dolors Marín Tuyà. Consultora Especialista en Psicologia Clínica i Comunitària. Màster Investigació en Psicologia de la Salut.
Quan parlem de la realitat, no fem altra cosa que expressar els nostres models mentals.
Vivim la vida i ens conduïm dins la realitat, la realitat és tot, i ho fem d’acord als nostres models mentals que tenim al cap. Els models mentals es creen durant l’adolescència. I hauria de ser en l’adolescència que s’hauria de constituir una etapa de revisió, crítica, correcció i acceptació o substitució dels models absorbits durant la infància, per tal d’esdevenir adults lliures i responsables.
Cada matí, amb l’acte senzill de vestir-nos, triem un model d’acord a un sistema de referències acotat que tenim al cap, com una pissarra mental. El cert és que fem el que fem triem un model. A l’estiu un d’hivern ens farà nosa. Mentre aquí hem desat la roba d’hivern, als antípodes desen la d’estiu. Hem passat a una cosmovisió global, cada model té un seu lloc i un seu moment. Els models no deixen de ser eines útils, transitoris, auxiliars i discutibles.
Qualsevol nou model sol generar una primera actitud de repulsa. Diu Lluís Maria Xirinacs que discutim més sobre continguts que sobre continents. Ramon Llull s’esgargamellà per les universitats europees portant un model molt més ric, sintètic i universal que el vigent, a uns estudiosos de grans temes molt ben instal·lats en llurs creences inqüestionables. Sempre obtingué el refús. El sistema immunològic establert funcionà a la perfecció. Generà grans apassionaments. Tocar el model –una eina provisional, perfectible i substituïble!– és equivalent a remoure els fonaments de l’univers. Es confon una cosmovisió amb el cosmos mateix.
Estem submergits en una tradició occidental altament analítica, primadora culturalment i econòmicament de la superespecialització a ultrança i avesada a una forta competitivitat.
Els talents més privilegiats s’han acostumat a restar tensament a l’aguait, davant d’una exposició sobre un tema determinat, a la caça d’aquella idea nova que els pugui resoldre alguns dels seus problemes pendents o la defensa davant la idea nova que els pugui fer trontollar els resultats de llurs investigacions laborioses.
Un Model Global de la realitat, com el Globàlium, se’ns fa més necessari que mai.
Enllaç a l’article original en català:
https://penedeseconomic.com/dolors-marin/821-una-visio-de-la-realitat
