Penedès Econòmic. Juny del 2018. Pàgina 8.
Trobem la força quan afluixem la ment.
Dolors Marín Tuyà. Psicòloga i membre del Grup d’Investigació Globàlium de la Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs.
L’excés de mentalització teòrica que patim actualment ens allunya de la nostra espontaneïtat, autenticitat i ingenuïtat. Sovint el que tenim al cap ho envaeix tot i ens esgota la nostra força física i psíquica, la vivent, de valor, d’empenta, de desig, d’impuls.
Pel Globàlium de Xirinacs, una cosa és la realitat pràctica i una altra les teories que en fem. La nostra ment es mou en el món buit de la teoria que té l’orgull de dominar, esgotar o suplir la pràctica, que és radicalment autònoma, dinàmica i dominadora de les vel·leïtats de la ment. Podem frenar la realitat pràctica, de moment, però aviat veurem que surt per una altra banda. Podem conduir-la... Si es deixa.
La nostra ment reflexiona i fa teories de tota la realitat, mentre que la pràctica és la realitat que encara no ha passat pel filtre de la nostra reflexió mental. La realitat pràctica és una força amarada de llum interior, que és l’arrel de la consciència i de l’autoconsciència, que anomenem intuïció, evidència, contemplació experimental / imperimental, sentit ètic, sentiment de felicitat.
La força psíquica neix espontània i gratuïta dins nostre com ho fa la força sentida, emocional, el to vital, l’empenta i l’esperit emprenedor. Aquestes forces no eviten l’activitat mental, però són inevitables, necessàries i permeten molta flexibilitat mental.
Ens convé saber fer l’exercici d’afluixar la ment. Consisteix a retirar tota resistència reflexiva a la pressió del món pràctic, l’interior del nostre cos i del nostre esperit, tot allunyant-nos de les qüestions bàsiques del dia a dia. Quan sabem prescindir del que sentim o del que fem, accedim a l’experiència pura de la nostra força. Sentim que som força i deixem de pensar si tenim prou força. Si ho fem per parts i amb suavitat, notem un augment progressiu de força, abans reprimida, ara alliberada, que envaeix de forma plaent tots els àmbits de la nostra vida. Per sentir que som força, cal oblidar que som nosaltres. Llavors és fàcil que tot el nostre cos es posi a vibrar. No cal témer res. Som força pura. No fa cap mal, ens reforça, si no es força res des de fora. És com el rum-rum del nen adormit en braços de sa mare. Viure la força de la pràctica pura és això.
Dolors Marín Tuyà.
Psicòloga i membre del Grup d’Investigació Globàlium de la Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs.
