Penedès Econòmic. Octubre del 2018. Pàgina 4.
Raó o intel·ligència?
Dolors Marín Tuyà. Psicòloga i membre del Grup d’Investigació Globàlium de la Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs.
Podem entendre la realitat de forma objectiva o subjectiva. L’objectiva és la racional (raó, objecte, significat) i la subjectiva és la intel·ligent (subjecte, sentit, intel·ligibilitat), com l’anomena Lluís Maria Xirinacs. En el Globàlium, el significat és objectiu i el sentit és subjectiu, no són sinònims. El significat reposa en els diccionaris, les enciclopèdies i les bases de dades. El sentit s’il·lumina en el nostre interior després d’haver-ho llegit i entès. Entenem i trobem sentit o no, a un acudit o a un poema, quan n’encertem l’enigma de l’endevinalla o de les metàfores.
Intel·ligència significa llegir entre línies (del llatí inter-i-legere). Llegir allò que no es diu o el contrari del que es diu. El sentit s’entén fent servir la intel·ligència. Hi ha qui sap pensar intel·ligentment dins d’ell mateix, i hi ha qui només sap pensar raonablement alienat en els significats externs.
La Il·lustració i la revolució francesa deïfiquen la raó. Per Kant la raó pura i la raó pràctica són al cim del saber filosòfic i associa la llibertat amb la racionalitat.
Xirinacs ens ho capgira. Diu que la raó es governa pel principi de no-contradicció: A = A, una cosa és ella mateixa (principi d’identitat) o bé A ≠ no A, una cosa no és igual a una altra cosa (principi de no contradicció). Són principis apaivagadors, esmorteïdors. I que la intel·ligència es governa pel principi de contradicció: A ≠ A, mai no hi ha dues coses estrictament iguals (principi d’alteritat) o bé A = no A, cada cosa porta dintre la seva pròpia contradicció (principi de contradicció). Són principis inquietants, generadors de vertigen, però estimulants, vivificadors.
En un món racional com el nostre, domina la creença que primer és la paraula i després el sentit íntim. Xirinacs diu que hi ha moltes paraules que no entén i moltes claredats interiors inexpressades i fins i tot inexpressables. Segons els racionalistes, cadascú es crea, més o menys inconscientment, un idioma propi. Però la intel·ligència humana és ràpida com una centella i quan ha creat deu signes propis ja ha creat alhora cent guspires intel·lectuals encara sense nom. Ens cal saber reconèixer el sentit. Un cert sentit comú, la mà esquerra popular.
Dolors Marín Tuyà.
Psicòloga i membre del Grup d’Investigació Globàlium de la Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs.
