Quan la transcendència ens posseeix.

Penedès Econòmic. Febrer del 2022. Pàgina 10.

Quan la transcendència ens posseeix.
Dolors Marín Tuyà. Psicòloga i membre del Grup d’Investigació Globàlium de la Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs.

La Transcendència ens posseeix, si ho volem. Segons el Globàlium de Xirinacs ho fa per un gran camí obert i format per tres ramals laterals. El Noümen transcendent esdevé Ecumene en nosaltres, si ens hi avenim i ens hi deixem entrar.

La primera via és la Metapsíquica o esperit subjectiu. Si la matèria és objectiva, l’esperit és subjectiu, vivencial, personalitzat i per tant sobirà, responsable, lliure, independent, etc. Una Ecumene pot ser l’ànima de la nació catalana, vivent i encesa en el cor de cada català, però també pot ser la meva ànima, vivent i encesa en el cor de cadascuna de les meves cèl·lules. Cada Ecumene determinat personalitza la Transcendència.

La segona via és la Comunió mundana. Una comunicació profunda i integral, però subjectiva, regida pel principi d’holicitat propi de l’esperit, on cada esperit determinat no es pot considerar a fora d’un altre esperit qualsevol o de l’esperit universal. Tots són en tots, per a bé o per a mal, sense, tanmateix, confondre’s els uns amb els altres. La fusió total seria Noümen, però no Ecumene, que és una pluralitat en Comunió personal. Romanen els subjectes particulars i el subjecte col·lectiu. Explica la teologia europea medieval que els àngels es comuniquen entre ells del tot en una sola llambregada. Han donat tota la informació quan encara no han formulat cap paraula ni han obert la boca. Els àngels s’endevinen. Entre els humans la concòrdia és la Comunió ecumènica, les formulacions com els quatre punts del consens de l’Assemblea de Catalunya, (1971-1977).

La tercera via és la de l’Amor pràctic. La més concreta i compactant, el matrimoni espiritual. L’Amor és l’adhesiu universal, que si és autèntic és indissoluble. La paraula adhesiu queda tan curta! Quan t’estimo, jo soc qui soc en tu. Si tu m’estimes, tu ets qui ets en mi. No es tracta d’una qüestió de comunicar. Es tracta d’una qüestió de ser. L’Amor va transformant gradualment l’amant en l’amat. L’Amor, arribat a la transcendència, dissol l’amant, l’engoleix.

En resum, l’Ecumene és territori de les nostres vivències transcendents, místiques, que ens posseeixen i ens fan fulgurar el geni creatiu que actua d’acord amb un entorn harmònic en la realitat pràctica.

Dolors Marín Tuyà.
Psicòloga i membre del Grup d’Investigació Globàlium de la Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs.