Psicologia Comunitària i Ànima Col·lectiva.

Penedès Econòmic. Març del 2022. Pàgina 18.

Psicologia Comunitària i Ànima Col·lectiva.
Dolors Marín Tuyà. Psicòloga i membre del Grup d’Investigació Globàlium de la Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs.

Dels quatre sectors del poble, l’aplicació del Globàlium de Xirinacs en la Societat Humana relaciona l’Economia i l’Ecologia amb la part material, mentre la Comunitat i l’Ecumene les relaciona amb l’esperit i l’ànima col·lectiva.

Evidentment que tot el que és col·lectiu, si ha de ser democràtic, ha de partir de la voluntat dels individus que formen aquestes col·lectivitats. I, per tant, si un no vol doncs no n’hi ha. El que és bo és quan ens reservem un trosset del cervell per a les coses particulars i un altre trosset l’obrim a les coses col·lectives. En una reunió hi ha gent que està per ell mateix i que també està amb els altres amb esperit comunitari, i hi ha gent que no, que només va a la seva tal com s’actua en una Societat Anònima. No és malícia, és bondat, però una bondat molt egoista. Ens han educat a ser egoistes sistemàticament. I no en sabem gaire del plaer immens que dona ser altruista, és a dir, pensar en col·lectiu. La cosa col·lectiva no és per posar-se medalles, sinó per fer-ho i no dir-ho.

La Comunitat també té el seu interior, té Psíquica i Mística. Parlant antropomòrficament, Déu envia Profetes, anunciadors d’innovacions i testimonis vivents de l’esperit. L’anunci o manifestació profètica tant pot ser exterior com interior. Val tant pel profeta extern com pel profeta intern. Pot venir d’una cosa Gloriosa, o pot ser que la Comunitat tingui una dimensió profètica, on hi estiguin emergint allà dintre coses d’esperit i el que pot passar és que la gent en faci cas o no en faci.

En l’escala de la vida, observem com les ànimes integrades de molècules, cèl·lules i pluricel·lulars o metazous han anat passant, cadascuna, el seu procés ecumènic d’ànima col·lectiva a ànima plenament integradora de les seves ànimes components. No és pas així encara, ja que està a mig fer, pel que fa al pas d’humans individuals a comunitats humanes.

Els humans no hem assolit la perfecció de la unió ecumènica, de la concòrdia, del consens bàsic permanent. Per exemple, la concòrdia pot arribar a ser unanimitat, és a dir, les ànimes es fonen entre elles, a mesura que es van acostant al centre. En els moments místics l’ànima de la comunitat es menja totes les ànimes individuals i en fa una sola cosa.

Dolors Marín Tuyà.
Psicòloga i membre del Grup d’Investigació Globàlium de la Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs.