Magma.

Penedès Econòmic. Juliol del 2022. Pàgina 22.

Magma.
Dolors Marín Tuyà. Psicòloga i membre del Grup d’Investigació Globàlium de la Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs.

Magma, en el Globàlium de Xirinacs, es troba en el territori del Plasma, el més difícil d’entendre per a les mentalitats occidentals. El Plasma és una categoria molt rica amb riqueses no sospitades pels mundans occidentals. Despleguem un mapa de conjunt per a situar-lo bé.

La realitat plàsmica té un caient pràctic concret, el Caos. Contínuament ens acompanya una sensació de radical inseguretat, contra la qual lluitem tota la vida fins que ens venç en la mort.

També té un caient mental abstracte, la Caovisió, ni tot s’entén, ni tot s’endevina, ni tot es raona, ni tota fe és creïble. Ens cal també –a Occident només ho practiquem en situacions límit– mantenir-nos lúcids enmig de la tempesta, del desastre, de la tragèdia, de la derrota, de la mort.

Si pel vessant fenomènic del Caos hi ha la Turbulència, aquella inestabilitat concreta exterior tan pròpia dels fluids (líquids i gasos, aigua, foc, aire), aquell canvi de forma continu i permanent que, a nivell social, deriva en aldarulls, tumults i revolucions... pel vessant noümènic o trascendent, hi ha el Magma, aquella inestabilitat concreta radical, interior, fonamental que empara subjectivament els optimistes i desempara els pessimistes (Akaixa) i que sosté objectivament els astres i ho deixa caure tot en el buit (Àpeiron). És un nostre estrany fonament físic ple de buit que alhora inclou totes les memòries còsmiques, ho guarda tot virtualment.

El Magma és la força viva de l’univers amagada, encapsulada, repressada, comprimida, contemplativa en el seu centre original, en la seva llavor (final i principi de la vida) germinal. És la forma caòtica de l’amor, l’amor foll de Llull. En la forma còsmica genera el regne, la comunitat sana i santa: «mireu com s’estimen els uns als altres».

Magma equidista de Subjecte i Objecte. És la pasta de què és feta tota la varietat dels éssers, però és una pasta conscient i feliç, carregada de subjectivitat mental i emocional; és una pasta vivent, com pensava Aristòtil de la seva fýsis o Naturalesa, com una flama de foc sempre bellugadissa, lluminosa, cremant, talment lava magmàtica, generada en l’interior de la terra i que sobreïx pels volcans. El massatge profund és un sacseig del Magma.

Dolors Marín Tuyà.
Psicòloga i membre del Grup d’Investigació Globàlium de la Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs.