La força de l’ànima col·lectiva.

Penedès Econòmic. Desembre del 2021. Pàgina 22.

La força de l’ànima col·lectiva.
Dolors Marín Tuyà. Psicòloga i membre del Grup d’Investigació Globàlium de la Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs.

Captar i parlar de l’ànima col·lectiva, l’Ecumene, ens costa perquè ens fica en el món místic i no en el físic com ho és el de l’Economia. Els filòsofs empiristes i els economistes anglesos creien que sumant les voluntats individuals donava, mecànicament, una voluntat col·lectiva unitària. Així, el liberalisme funda la societat anònima: una coincidència ocasional d’egoismes, on una mà oculta misteriosa vetlla, segons ells, pel conjunt per damunt dels particularismes.

Pel filòsof Lluís Maria Xirinacs, la força de l’ànima puja de la base pràctica, no ve del món transcendent noümènic i cal una disposició positiva de les ànimes components per fer néixer la superior ànima col·lectiva. L’Ecumene esdevé d’un triple doll de força pràctica que fa madurar l’esperit: a) Una força emotiva Pràctica que empeny, b) Una força d’Amor noümènic, lubricant, suavitzant, sintetitzador concret i transcendidor de la pluralitat i c) Una força de l’existència d’un Món resultant, el cos de l’Ecumene en transformació i millora que va encaminant el futur. En un moment donat pot passar que salti la guspira creadora de l’Ecumene unitari, fort i permanent, entre aquests tres pols «elèctrics». Llavors, voluntàriament, el tot és més important que la suma de les parts i que les mateixes intencions particulars dels components del conjunt.

Talment com en el domini del meu cos, sentim forta, indiscutible i valenta l’ànima, que és la vivència de la unió de les parts corporals, així el Comú social, quan sap que pot tenir autèntica ànima comuna i es dedica a recercar-la perquè la vol, acaba que la troba plena de tota la força i li resulta tan atractiva i gratificant que els elements del Comú moren voluntàriament als mateixos interessos particulars, quan aquests no ajuden la gran Persona col·lectiva, que emocionadament i amorosament anima un nou Cosmos, un cos comunitari, dins del qual els elements viuen feliços.

El resultat és la unió profunda que protegeix la comunitat de la desgràcia de les escissions, la satisfacció dels interessos i desitjos particulars, perquè gustosament se supediten a l’interès comú, més preuat per a cadascú que les pròpies dèries i l’existència real concreta de la utopia a la terra.

Dolors Marín Tuyà.
Psicòloga i membre del Grup d’Investigació Globàlium de la Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs.