Penedès Econòmic. Febrer del 2020. Pàgina 16.
Confinament.
Dolors Marín Tuyà. Psicòloga i membre del Grup d’Investigació Globàlium de la Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs.
Entrar en Confinament és entrar en un territori sorprenent, el de la transcendència lluny de món.
Confinament és una de les categories del Globàlium de Lluís Maria Xirinacs.
Significa amb fi, amb límits, amb fronteres, mentre que definir vol dir explicar, aclarir, revelar. Les fronteres d’un país el delimiten, sabem quin país és, quin territori encercla. Xirinacs pregunta als «progres» que defensen l’abolició de les fronteres i que volen que ciutats, nacions i cultures siguin obertes (Karl Popper) ¿com es pot obrir allò que no està tancat? Com es poden intercomunicar si cadascuna de les ciutats, nacions i cultures no disposa d’un nínxol ecològic propi, on es formi i es mantingui la seva especificitat? Quan parlem d’una cosa definida, parlem d’un tancament sobre ella mateixa per arribar a ésser allò que s’és i mantenir-s’hi. Com el fetus tancat en el ventre de la mare, la pluralitat de les nacions o de les cultures prové d’un tancament, no absolut, però inevitable i, en certa manera, sever. Un elefant no és un roure. Tots dos han recorregut processos dràsticament separats i aïllats, que s’excloïen l’un a l’altre.
En el vessant científic, una de les associacions del Confinament son els forats negres, aquell horitzó d’esdeveniments on cessen de funcionar totes les lleis físiques. Xirinacs hi afegeix totes les vel·leïtats psíquiques, totes les exigències ètiques i totes les seduccions místiques. Diu que l’angoixa respiratòria que fa fer el primer crit a l’infant en néixer és la sortida d’un petit forat blanc psíquic. La nit fosca de l’ànima és un forat negre místic. L’experiència de la mort és un forat negre ètic.
La dimensió objectiva del Confinament organitzador. Observeu la meravella del desenvolupament de la papallona en la crisàlide o del fetus en el ventre de la mare. Mai no es tracta d’una construcció mecànica, d’una juxtaposició de peces, sinó d’un sorprenent desplegament de quelcom que no era plegat prèviament. I la dimensió subjectiva del Confinament letàrgic. La letargia podria ser l’ocultació prudent en l’adversitat, el repòs regenerador del geni, l’espera confiada i optimista del vent favorable, la font dels somieigs creatius preparadors de les millors decisions de la vida.
Dolors Marín Tuyà.
Psicòloga i membre del Grup d’Investigació Globàlium de la Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs.
