Us oferim el contingut
del següent
article monogràfic dedicat a la corrupció i publicat pel setmanari
Directa, dins del Quadern Illacrua número 148, del qual ens congratulem.
Malgrat tot, les
persones que
coneixen les mesures proposades per l'equip encapçalat per l'Agustí
Chalaux (1911-2006) i en Lluís Maria Xirinacs (1932-2007) dins el
Centre d'Estudis Joan Bardina, se n'adonaran fàcilment que, sense
l'establiment d'un sistema monetari que fomenti la transparència i
sense l'adopció de mesures que eradiquin la misèria, -establint així un
veritable sistema i finalitzant amb els antisistemes vigents des de fa
uns 4300 anys-, la corrupció només podrà ser mal continguda un temps en
aquells indrets del món on una etapa de prosperitat ajudi a ser més
honestes les persones, com actualment en els estats nòrdics
escandinaus, a l'espera que un cicle posterior de misèria aboqui de nou
les persones a pràctiques corruptes pel fet de voler viure per sobre de
les possibilitats dels seus respectius oficis.
Parafrasejant la dita
castellana, podem afirmar que «quan la misèria entra per la porta,
l'honestedat surt per la finestra».
El mateix Agustí
Chalaux, ben
informat com estava, ja va afirmar en el seu moment la hipòtesi que
Olof Palme podia haver estat castigat per haver denunciat un escàndol
que involucrava el tràfic d'armament. Això va provocar després que,
segons l'Agustí, es preguessin mesures, via cobrament de comissions en
diner anònim per aquest tràfic, per evitar qualsevol nou afer
noticiable d'aquesta indústria.
Tot plegat evidencia, un
cop més, el
vincle entre el diner anònim i els imperialismes, amb els seus
armamentismes cada cop més ràpidament obsolets, nascuts simultàniament
fa uns 4300 anys a l'antiga Mesopotàmia.
Directa. Setmanari
de comunicació. Número 315. 2 de maig del 2013.
Quaderns
d'Illacrua, 148. A fons. Nous estàndards ètics en el si de les
institucions.
Mesures contra la
immunitat de les corruptes.
Tretze anys després de
l'entrada en
vigor del conveni contra el suborn de funcionaris estrangers, l'OCDE
alerta que, a l'Estat espanyol, només s'han dut a terme set
investigacions i cap no ha desembocat en una acusació formal. Dades com
aquesta han situat la corrupció i el frau com a segona preocupació de
la ciutadania espanyola, segons l'enquesta del Centre
d'investigacions Sociològiques (CIS).
La crisi econòmica i la inexistència de mecanismes de control han posat
en alarma la societat sobre la necessitat d'establir un sistema de
govern més íntegre. El fenomen de la corrupció, però, no s'eradicarà
sol: requereix una reflexió profunda i l'establiment de mesures que els
nostres governs estan esquivant.
Cristina Díaz Parareda.
Els dos efectes
principals de la
corrupció són l'increment de la desconfiança i els costos econòmics.
Els casos de corrupció política que han estat d'actualitat aquests
últims mesos, com el cas Palau, el cas Urdangarin, el cas de la Sanitat
pública o el cas de les ITV, han generat costos per a la societat, que
no ha recuperat els diners robats, però sí que ha hagut d'aportar
recursos per investigar, processar, jutjar i condemnar els
responsables. A més, aquestes trames corruptes han accelerat la
desconfiança envers els partits polítics i les institucions, que amb la
crisi econòmica ja es trobaven al punt de mira.
Malgrat que, en
general, totes som
capaces de reconèixer un acte corrupte quan el veiem, l'abús de poder
en benefici privat pren formes molt diverses i pot tenir lloc en canals
ben heterogenis. La corrupció es pot produir, per exemple, en l'àmbit
de l'administració i de les institucions públiques, així com en l'àmbit
privat. De fet, els actes corruptes en aquests dos sectors es
retroalimenten. En alguns casos, el clientelisme i la connivència entre
la societat civil i els mitjans de comunicació poden generar
complicitats amb la corrupció. Una altra manifestació de la corrupció,
darrerament més popularitzada que mai, és la que està vinculada a les
altes esferes de la decisió política, l'anomenada corrupció política.
Però no podem deixar de banda la corrupció que té lloc a petita escala.
Aquest espai on el funcionariat públic interactua amb les ciutadanes i
on també es donen situacions d'abús de poder a l'hora d'aplicar i
d'explicar les lleis i les normatives a les quals està subjecta la
població. En síntesi, podem dir que la corrupció no és un fenomen
estanc ni rígid, sinó que es pot trobar en molts àmbits i espais
d'interacció de la nostra societat.
Hi ha condicions que
poden afavorir
la corrupció? Evidentment. I els darrers anys, Catalunya hi ha estat
exposada de manera continuada. Les condicions que en faciliten
l'aparició estan vinculades a les possibilitats d'enriquiment ràpid,
els processos de rendició de comptes febles o la persecució dèbil dels
delictes. No és gaire difícil relacionar aquests condicionants amb la
situació que ha viscut casa nostra els darrers anys. Per exemple, un
creixement urbanístic a mans d'uns governs -estatal, nacional i local-
molt clientelars i un sistema de justícia que no ha respost amb la
contundència i agilitat davant els casos de corrupció que anaven
apareixent.
Lluitar prevenint.
Les propostes i les
mesures per
lluitar contra la corrupció no només han d'anar encaminades a endurir
les penes de presó per a les persones que cometen actes corruptes. La
corrupció abraça molts àmbits de la nostra societat i, per tant, cal
reduir els espais on pot tenir lloc. A més, en el cas que es produeixi,
cal fer el possible per detectar-la i eradicar-la amb rapidesa.
Per lluitar-hi, en
primer lloc, hem
de prevenir. El sistema educatiu hauria de començar a educar l'alumnat
sobre els valors de la integritat i l'honestedat i, per tant, hauria de
denunciar la corrupció i no incentivar-la. Al Brasil, per exemple, des
de l'any 2004, es consciencia la societat, especialment la infància i
la joventut, sobre els valors de l'honestedat i la transparència. La
sensibilització per part del conjunt de la societat que en un acte de
corrupció hi perdem totes també està reforçada per les campanyes que
impulsen les organitzacions civils. Transparència Internacional
Espanya o Transparents, per exemple, fan xerrades sobre la
necessitat d'introduir mecanismes integrals de lluita contra la
corrupció.
En l'àmbit de
l'administració
pública, la prevenció d'aquest fenomen passa per l'estudi i anàlisi
dels focus de la corrupció. De manera general, podem dir que la
corrupció es dóna en l'àmbit de l'administració local en el moment de
fer concessions de contractes, requalificacions de terrenys o
convocatòries de llocs de feina. O bé, també, en el cicle d'aprovació
de lleis i pressupostos. En aquest sentit, la inexistència -tant a
Catalunya com a l'Estat espanyol- d'una normativa sobre l'actuació dels
grups d'interessos és un problema greu. A la unió Europea, per exemple,
existeix un registre de grups d'interessos i cap lobby pot
actuar sense estar-hi registrat. Ara bé, aquest registre no és perfecte
i diferents membres de la societat civil ja apunten la necessitat de
millorar-ne la regulació. Altres mesures que proposa la Convenció de
les Nacions Unides Contra la Corrupció per millorar la integritat del
sector públic són les declaracions de béns i conflictes d'interessos,
l'adopció de codis de conducta i, evidentment, la sensibilització i la
formació en matèria de lluita contra la corrupció.
Garantir la
transparència.
Un altre element
preventiu i
dissuasiu de la corrupció és la promoció de la transparència. Segons un
informe elaborat per l'Oficina Antifrau de Catalunya, la transparència
possibilita una participació més gran en els afers públics, referma la
confiança de la ciutadania en les institucions i augmenta les
oportunitats de controlar i rendir comptes a què han d'estar sotmesos
els poders públics. L'Estat espanyol és signatari de diverses
iniciatives internacionals en matèria de promoció de la transparència,
com la Declaració sobre Govern Obert (Open Government
Partnership) o la Iniciativa Internacional per promoure la
Transparència en l'Ajuda Oficial a Desenvolupament (coneguda com a IAITI).
Tot i així, l'Estat encara no disposa de cap normativa relacionada amb
la transparència -accés a la informació i bon govern que els darrers
mesos s'ha estat discutint al Congrés dels Diputats- han estat molt
qüestionats per les organitzacions de la societat civil i per
especialistes en la matèria.
El poc interès de les
institucions
(i dels partits polítics) per promoure la transparència i lluitar
contra la corrupció emfatitza la importància que té la societat civil a
l'hora de fer pressió i fer aflorar aquests espais foscos que donen peu
a la corrupció. Per exemple, la necessitat que el procés de discussió i
d'aprovació de pressupostos sigui transparent és la reivindicació
principal de la iniciativa Open Budget Partnership. Per la seva
banda, l'ONG Transparència Internacional
ha desenvolupat una metodologia anomenada Sistemes Nacionals
d'Integritat i la filial espanyola d'aquesta organització ha mesurat la
transparència dels ajuntaments, les diputacions i les comunitats
autònomes. Una altra ONG americana, Global Integrity, cada any,
avalua el grau d'integritat d'una sèrie de països. I no podem oblidar
la reivindicació que fa Publish what you fund
en matèria de transparència de l'ajuda oficial al desenvolupament. Cal
recordar que, en l'índex de transparència de l'ajuda oficial al
desenvolupament, l'Estat espanyol ocupava la 45a posició de 72 l'any
2012.
Més enllà de les
demandes vinculades
als índex i els estudis, també han sorgit iniciatives que, tot i no fer
èmfasi directe en la qüestió de la transparència, intenten fer-se ressò
de les qüestions públiques que, sovint, són silenciades pels mitjans de
comunicació. Els treballs de la Fundació Civio i les campanyes El
BOE nuestro de cada día (El BOE nostre de cada dia) o Qué
hacen los diputados (Què fan els diputats) en són una petita
mostra, però podríem afegir-ne moltes més.
La importància del
control.
L'esclat de nombrosos
casos de
corrupció a casa nostra palesa que el control i la supervisió de
l'actuació pública és poc efectiva. L'entramat jurídic i institucional
en què vivim és cada vegada més complex i obsolet. El Tribunal de
Comptes espanyol i la Sindicatura de Comptes de Catalunya,
responsables de fiscalitzar la gestió econòmica dels comptes públics,
fan la feina amb retard. Per exemple, l'Informe
del Tribunal de Cuentas sobre la fiscalización de los estados contables
de los partidos políticos y de las donaciones percibidas por las
fundaciones vinculadas orgánicamente (Informe del Tribunal de
Comptes sobre la fiscalització dels estats comptables dels partits
polítics i de les donacions percebudes per les fundacions vinculades
orgànicament), emès el març del 2012, correspon a l'exercici de
2007. Davant aquesta situació, caldria reformar i millorar les
capacitats d'ambdós organismes. De la mateixa manera, podríem
referir-nos a l'Agència Espanyola d'Avaluació (AEVAL) o a
l'Institut Català d'Avaluació de Polítiques Públiques (Ivàlua),
dos organismes encarregats de garantir unes polítiques responsables,
eficients, participatives, obertes, coherents -pel que fa la política
espanyola- i, efectives, eficients i transparents -pel que fa a la
política catalana-. Així mateix, l'Oficina Antifrau de Catalunya,
l'única institució que vetlla per la integritat del sector públic a
l'Estat espanyol, hauria de tenir més recursos i una dimensió
proporcional al sector públic que ha de fiscalitzar.
La lluita contra la
corrupció també
ha d'estar reforçada jurídicament, tant en termes legislatius com
judicials. Això vol dir que el Codi Penal hauria d'incloure i adaptar
la tipologia de delictes inclosa al Conveni de les Nacions Unides,
s'haurien d'endurir les penes establertes al Codi Penal per la gent
corrupta i també simplificar els processos, reduir els terminis i
incloure mesures efectives per recuperar els diners sostrets. La
coordinació entre els organismes responsables de lluitar contra la
corrupció és imprescindible i, per tant, l'Agència Tributària,
els cossos i les forces de seguretat i les fiscalies anticorrupció
haurien de tenir prou recursos per fer front a la corrupció. A més, la
legislació s'hauria d'adaptar als nous temps i s'haurien de modificar
diverses lleis, com la llei de finançament dels partits, la llei de
règim local, la llei de contractes públics, la llei de l'administració
pública o la llei del règim electoral.
No podem oblidar que
l'Estat
espanyol ha assumit compromisos internacionals en la lluita contra la
corrupció i que té l'obligació d'adaptar i incloure en la legislació
interna les mesures necessàries per complir-los. Aquests compromisos
són, principalment, la Convenció de les Nacions Unides Contra la
Corrupció (UNCAC), la Convenció de l'Organització
Europea de Cooperació i Desenvolupament (OCDE)
per combatre el suborn de funcionariat públic en transaccions
financeres internacionals i la normativa europea en la matèria, marcada
principalment pel Grup d'Estats Europeus contra la Corrupció (GRECO)
i per l'Oficina Europea de Lluita contra el Frau (OLAF).
Finalment, caldrà
abordar la
responsabilitat dels sector privat en aquest assumpte. Ja hem parlat
dels efectes que té la corrupció en les arques públiques, però el
sector privat també pot veure perjudicada la seva -tan apreciada-
competitivitat. Per tant, l'adopció de codis de conducta, la promoció
de bones pràctiques i el compromís per establir unes regles justes en
els concursos públics haurien de ser mesures promogudes per les
principals organitzacions empresarials. De la mateixa manera, les
administracions públiques haurien de penalitzar les empreses
involucrades en casos de corrupció i introduir mesures contra el
fenomen de les portes giratòries o del pas de l'alt funcionariat públic
a les cúpules directives de les empreses i viceversa.
Fins aquí, hem
recollit una sèrie de
propostes per millorar un sistema que sembla segrestat. La ciutadania
és testimoni de com els partits polítics i les institucions actuen al
servei dels interessos de les elits econòmiques i polítiques, al marge
de qualsevol pacte social. La introducció de nous estàndards ètics en
el si de les institucions hauria de servir perquè situacions com les
que vivim actualment no es repetissin o, almenys, es puguin detectar, i
perquè, més enllà dels interessos partidistes, les regles del joc
democràtic siguin clares, estiguin protegides i ens atenyin a totes
igual.
Més informació:
Centre Europeu
d'Investigació contra la corrupció:
http://www.againstcorruption.eu
Centre de
recursos contra la corrupció:
http://www.u4.no
Oficina Antifrau
de Catalunya:
http://antifrau.cat
Transparència
Internacional:
http://transparency.org
Tipificar la
corrupció.
La Convenció de
les Nacions Unides Contra la Corrupció (UNCAC),
el principal referent internacional sobre la matèria, proposa que els
estats signataris incloguin i tipifiquin com a corruptes els següents
tipus d'actes:
Suborn a
funcionariat del sector públic i dins el sector privat:
Qualsevol promesa,
oferiment o
concessió de benefici amb l'objectiu que la persona funcionària o
empresària actuï o s'abstingui d'actuar en compliment de les seves
funcions oficials. De la mateixa manera, qualsevol sol·licitud o
acceptació de benefici també és considerada delicte. Aquest delicte
ateny el territori d'un Estat, però també pot ser perseguit fora del
territori en cas que sigui comès per una funcionària pública
estrangera, un organisme internacional governamental o una persona que
dirigeix una entitat privada.
Malversació,
apropiació indeguda o altres formes de desviació de béns:
Qualsevol desviació de
béns, fons,
títols públics o privats o qualsevol altre element de valor que s'hagi
encomanat a una funcionària en exercici de les seves funcions pot ser
tipificat com a malversació, apropiació i desviació indeguda.
Tràfic
d'influències:
L'abús d'influència
real o suposada
per obtenir un benefici d'una administració o una autoritat de l'Estat
en profit de qui provoca l'acte.
Abús de
funcions:
Fer o ometre un acte
violant la llei.
Enriquiment
il·lícit:
Increment significatiu
del patrimoni
d'una funcionària pública respecte als ingressos legítims que no es pot
justificar de manera raonable.
Encobriment i
obstrucció a la justícia:
Encobriment
intencionat i retenció
de béns com a producte de qualsevol delicte. També quan es fa servir la
força física, les amenaces, la intimidació o la promesa d'un benefici a
una persona perquè presenti fals testimoni o obstaculitzi la prestació
de testimoni a l'aportació de proves.
Participació i
temptativa:
Qualsevol tipus de
participació en
un delicte com a còmplice, col·laboradora o instigadora. També es
tipifica com a delicte la intenció de participar en un acte delictiu o
la preparació de cara a cometre'n un.
http://www.directa.cat
Llicència Creative
Commons.
Reconeixement No Comercial Sense Obra Derivada 2.5.
Sou lliure de copiar,
distribuir i comunicar públicament l'obra amb les condicions següents:
Reconeixement.
Heu de reconèixer el crèdit de l'obra de la manera especificada per
l'autor o el llicenciador.
No comercial. No
podeu utilitzar aquesta obra amb finalitats comercials.
Sense
obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una
obra derivada d'aquesta obra.
Quan reutilitzeu o
distribuïu l'obra, heu de deixar ben clars els termes de la seva
llicència. // Algunes d'aquestes condicions poden no aplicar-se si
obteniu el permís del titular del dret d'autor. El dret derivat d'ús
legítim o qualsevol altralimitació reconeguda per la llei no queda
afectada per l'anterior. // Aquesta publicació té una llicència
Creative Commons Attribution-NoDerivs-NonCommercial. Per veure una
còpia d'aquesta llicència visiteu: http://creativecommons.org/licences/by-nc-nd/2.5/es
o envieu una carta a Creative Commons. 559 Nathan Abbot Way, Stanford,
California 94305, USA.
Tot
i així, la relativament més pròspera i honesta Suècia va viure, el 28
de febrer de l'any 1986, l'assassinat del seu primer ministre Olof
Palme, sense que els seus veritables executors, pagats probablement amb
diner anònim, mai no hagin rendit comptes davant la justícia,
demostrant un cop més l'eficàcia del diner anònim per eludir qualsevol
mesura en favor de la transparència i l'honestedat.