Després de la Segona Guerra Mundial, amb la divisió d’Europa i del món en dos bàndols enfrontats, una de les estratègies de la plutocràcia, –o govern dels rics a l’ombra–, del bloc occidental va ser realitzar inversions en els estats parlamentaris de l’Oest per tal que la seva classe treballadora no es passés amb armes i bagatges al capitalisme d’estat, altrament dit comunisme. Va ser la política d’inversions emprada amb el Pla Marshall i l’anomenat estat del benestar afavorit per economistes com Lord Keynes.
Una de les virtuts de la competència de sistemes a Europa, no va ser només la proposta alternativa d’un sistema més estatista de funcionament de l’economia, sinó millorar allò que el sistema parlamentari capitalista donava de si.
Com ja va vaticinar Alexandre Deulofeu, la Unió Soviètica tenia els dies comptats. Tal com ell va preveure, el comunisme va desaparèixer de l’Europa occidental. El capitalisme salvatge occidental llavors va tenir via lliure per mostrar la seva cara més malèvola i fou així com bona part dels drets socials conquerits durant el temps de la Guerra Freda van començar a perdre’s.
Però aquest canvi no va succeir a tot el món. A Corea, la Guerra Freda continua i ens trobem que el sistema parlamentari de Corea del Sud ofereix una cara més amable del capitalisme amb realitzacions com el georgisme, que limita molt l’especulació sobre els terrenys i facilita que les noves parelles puguin establir-se, o el fet que l’Ajuntament de la seva capital Seül tingui un sistema d’acomodació del seu edifici sense utilitzar electricitat, basant-se en com els animals aclimaten els seus nius, cosa que ja voldrien moltes llars sudcatalanes, occitanes, araneses i espanyoles damnificades per les tarifes elèctriques més cares d’Europa.
Sorprenentment, aquí a l’Estat espanyol, i en concret a la Catalunya del Sud, vivim una mena de Guerra Freda que ha passat desapercebuda per la major part de la seva població, però que sorgeix en una original proposta d’alternativa política, econòmica i social anomenada Sistema General.
Aquest Sistema General, també anomenat Tercera Via en el context de la Guerra Freda, va ésser elaborat conjuntament per l’equip encapçalat per Agustí Chalaux (1911-2006) i Lluís Maria Xirinacs (1932-2007), fundadors del Centre d’Estudis Joan Bardina.
El Sistema General és la proposta d’establir un sistema monetari exclusivament telemàtic, on cada intercanvi deixa prova jurídica per tal d’eliminar la corrupció. Per tal d’evitar caure en una tirania telemàtica, es proposa que el control de les xarxes monetàries telemàtiques se sostregui de les entitats bancàries i recaigui en una justícia independent tant dels estats com dels poders privats. La justícia ha de tenir prou recursos econòmics, humans i materials com perquè els jutges vencin millor la temptació del suborn. A més, com que amb aquest sistema la caritat esdevé molt més difícil, s’incorpora la proposta de la renda bàsica universal per tal d’acabar amb la misèria material.
Una de les obres pioneres d’aquest Sistema General, l’edició en dos volums titulada Tercera Via, va ésser lliurada en paper a una de les persones més destacades dins d’aquest moviment alternatiu català que aspira a establir una nova societat més justa, la Doctora en Medicina i monja benedictina Teresa Forcades. Fou el 2 d'octubre del 2012 a La Garriga. La mateixa obra ha estat lliurada en paper, abans i després, a altres dirigents catalans de diferents formacions polítiques com Artur Mas, Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Alfred Bosch, David Fernàndez, Quim Arrufat, Ada Colau, Arcadi Oliveras, etc., i es pot trobar en català a disposició de tothom que tingui Internet.
Poc temps després del lliurament del volums de la Tercera Via en paper a aquella terapeuta i religiosa, vam poder escoltar dins el butllletí de l’emissora Catalunya Informació, les declaracions del llavors responsable de “La Caixa“, Telefònica i Gas Natural, Isidre Fainé, manifestant la seva inquietud per una possible imminent revolució que es preparava i que calia evitar. Conseqüència o no d’aquesta inquietud, la situació va ser suficient com per concertar una entrevista amb el President del govern espanyol, Mariano Rajoy, fent que tots dos anessin a visitar la llavors responsable del Fons Monetari Internacional (FMI), Christine Lagarde. Fruit d’aquesta entrevista, va sorgir una declaració conjunta consistent en afirmar que l’Estat espanyol estava sortint de la seva crisi econòmica mercès a les mesures d’austeritat establertes pel govern espanyol, consigna que, malgrat el deute impagable de més del 141% del PIB, s’ha anat repetint fins avui.
Fins aquí el relat dels fets que demostren que la sola proposta, encara que no aplicació, dins la nació catalana i/o l’Estat espanyol, d’un sistema polític, econòmic i social alternatiu prou viable com per establir el primer estat de dret del Món, fa que part de la plutocràcia catalana i espanyola reaccioni per tal d’evitar un increment encara més gran de les retallades i privatitzacions en sanitat, educació, pensions, infraestructures i serveis públics. Vivim una mena de Corea particular.
Ergo, si mantenim ben alta la bandera del Sistema General, la nostra singular proposta pot ser la clau per a la implantació del sentit comú aplicat a la política i l’economia. Parafrasejant un conegut venedor de detergents, busqueu, compareu i si trobeu un sistema millor, proposeu-lo.
Brauli Tamarit Tamarit.
Dijous, 14 de desembre del 2017.
