Concha Caballero: «El dia que es va acabar la crisi».
En el següent article ens adverteix del que passa justament un any després d'haver-se escrit, produïdes la privatització de bona part dels serveis públics, la retallada dels salaris dels treballadors, desaparició de drets laborals i socials, i l'expropiació de béns bàsics després de la ruïna a causa del endeutament. Com va dir Agustí Chalaux (1911-2006): «Les crisis cícliques serveixen perquè els pobles no es tornin insolents».
(Traducció al català de l'original en castellà).
El País. Andalusia. 18 de gener del 2013.
El dia que es va acabar la crisi.
Quan acabi la recessió haurem perdut 30 anys en drets i salaris.
Concha Caballero.
18 gener 2013 - 21:37 CET29
Un bon dia de l'any 2014 ens despertarem i ens anunciaran que la crisi ha acabat. Correran rius de tinta escrits amb els nostres dolors, celebraran la fi del malson, ens faran creure que ha passat el perill encara que ens advertiran que encara hi ha símptomes de feblesa i que cal ser molt prudents per evitar recaigudes. Aconseguiran que respirem alleujats, que celebrem l'esdeveniment, que deposem l'actitud crítica contra els poders i ens prometran que, a poc a poc, tornarà la tranquil·litat a les nostres vides.
Un bon dia de l'any 2014, la crisi ja ha acabat oficialment i se'ns quedarà cara de babaus agraïts, ens retrauran la nostra desconfiança, donaran per bones les polítiques d'ajust i tornaran a donar corda al carrusel de l'economia. Per descomptat, la crisi ecològica, la crisi del repartiment desigual, la crisi de la impossibilitat del creixement infinit romandrà intacta però aquesta amenaça no ha estat publicada ni difosa i els que de veritat dominen el món han posat punt final a aquesta crisi estafa —meitat realitat, meitat ficció—, l'origen de la qual és difícil de desxifrar però els objectius han estat clars i contundents: fer-nos retrocedir 30 anys en drets i en salaris.
Un bon dia de l'any 2014, quan els salaris s'hagin abaratit fins a límits tercermundistes, quan el treball sigui tan barat que deixi de ser el factor determinant del producte, quan hagin agenollat a totes les professions perquè els seus sabers càpiguen en una nòmina escanyolida; quan hagin ensinistrat a la joventut en l'art de treballar gairebé gratis, quan disposin d'una reserva de milions de persones aturades disposades a ser polivalents, desplaçables i emmotllables per tal de fugir de l'infern de la desesperació, llavors la crisi ja està acabada.
Un bon dia de l'any 2014, quan els alumnes es hacinen a les aules i s'hagi aconseguit expulsar del sistema educatiu a un 30% dels estudiants sense deixar rastre visible de la gesta, quan la salut es compri i no s'ofereixi; quan el nostre estat de salut s'assembli al del nostre compte bancari; quan ens cobrin per cada servei, per cada dret, per cada prestació, quan les pensions siguin tardanes i garrepes, quan ens convencin que necessitem assegurances privades per garantir les nostres vides, llavors s'haurà acabat la crisi.
Un bon dia de l'any 2014, quan hagin aconseguit un anivellament a la baixa de tota l'estructura social i tots —excepte la cúpula posada acuradament fora de perill en cada sector—, trepitgem els bassals de l'escassetat o sentim l'alè de la por en la nostra esquena; quan ens s'haguin cansat de confrontar-se entre ells i s'hagin trencat tots els ponts de la solidaritat, llavors ens anunciaran que la crisi ha acabat.
Mai en tan poc temps s'haurà aconseguit tant. Només amb cinc anys n'hi ha tingut prou per reduir a cendres drets que van trigar segles a conquerir i estendre. Una devastació tan brutal del paisatge social només s'havia aconseguit a Europa mitjançant la guerra. Encara que, ben pensat, també en aquest cas ha estat l'enemic el que ha dictat les normes, la durada dels combats, l'estratègia a seguir i les condicions de l'armistici.
Per això, no només em preocupa quan sortirem de la crisi, sinó com sortirem d'ella. El seu gran triomf serà no només fer-nos més pobres i desiguals, sinó també més covards i resignats ja que sense aquests últims ingredients el terreny que tan fàcilment han guanyat entraria novament en disputa.
De moment han fet marxa enrere al rellotge de la història i han guanyat 30 anys als seus interessos. Ara queden els últims retocs al nou marc social: una mica més de privatitzacions per aquí, una mica menys de despesa pública per allà i voilà: la seva obra estarà conclosa. Quan el calendari marqui qualsevol dia de l'any 2014, però les nostres vides hagin retrocedit fins a finals dels anys setanta, decretaran la fi de la crisi i escoltarem per la ràdio les últimes condicions de la nostra rendició.
Concha Caballero és llicenciada en Filologia Hispànica i professora de Literatura en un institut públic. Va ser portaveu del grup d'Izquierda Unida al Parlament d'Andalusia. Va abandonar la política decebuda amb la seva coalició electoral. Ja fa molts anys va passar, feliçment, de l'exercici de la política a ser analista i articulista de diversos mitjans de comunicació. Amant de la literatura. Fermament humana amb els temes socials.