Revista Treballadora. Número 14. Març del 2002. Comissions Obreres. Secretaria de la Dona de la CONC. Pàgines 2 i 3.
El mite del 8 de març.
El naixement del Dia Internacional de la Dona, al contrari del que es creia, no radica en un esdeveniment aïllat, sinó que ha de situar-se en un context històric i ideològic molt més ampli.
Davant la necessitat d’existència documentada d’un fet que motivés la celebració del Dia Internacional de la Dona, ens trobem amb un relat que ha arribat a ser un mite, i del qual l’única constància que hi ha és la transmissió que se’n fa d’una generació a l’altra.
Segons la història espanyola, el 8 de Març es vincula a l’incendi ocorregut en aquella data de l’any 1908 a la fàbrica tèxtil Cotton, de Nova York, provocat pel mateix empresari a causa d’unes obreres que s’havien declarat en vaga i estaven tancades a l’empresa. Per fer trontollar aquesta teoria, n’hi ha prou de mirar el calendari: el 8 de març de 1908 era diumenge, un dia estrany per declarar-se en vaga perquè no perjudica gaire l’empresari. Però sí que és cert que hi va haver un incendi a la fàbrica Triangle Shirtwaist Company, en què van morir moltes dones, la majoria noies immigrants d’entre 17 i 24 anys; no va ser, però, el 8 de març de 1908, sinó el 25 de març de 1911, dies després, doncs, de la primera celebració del Dia Internacional de la Dona.
Segons la història nord-americana, es vincula l’origen del 8 de Març a una manifestació de treballadores del sector tèxtil a la ciutat de Nova York, on demanaven millores laborals, que, segons unes versions, va tenir lloc el 8 de març de 1857, i, segons unes altres, el mateix dia de 1908. Aquesta manifestació, encara que va tenir lloc, no va ser ni el 8 de març de 1857, ni el 8 de març de 1908, com se sol adduir. Va ser el 27 de setembre de 1909, quan els treballadors i treballadores del sector tèxtil van fer una vaga de tretze setmanes (fins al 15 de febrer de 1910) en demanda de millores laborals. Per tant, s’ha de dir que aquest fet tampoc no va ser l’origen de la celebració del 8 de Març.
Les historiadores Liliane Kandel i François Picq afirmen que el mite que situa la manifestació a l’any 1857 va ser creat el 1955, per eliminar el caràcter comunista que més tard va adquirir el Dia Internacional de la Dona.
Orígens del 8 de març.
Als Estats Units, l’any 1903, les dones sindicalistes i les de professions liberals, alhora que feien campanya pel dret al sufragi, van aconseguir organitzar les treballadores al voltant dels seus drets polítics i econòmics. Aquells anys van ser tristos i amargs per a moltes dones, que subsistien amb condicions de treball terribles i en unes llars caracteritzades per la pobresa i sovint per la violència.
El 1909, el darrer diumenge de febrer, als Estats Units, uns mesos abans que les treballadores del tèxtil de Nova York comencessin la seva vaga, les dones socialistes proclamaven el primer dia de la dona, Woman’s Day, amb grans manifestacions, en què reivindicaven els seus drets polítics i econòmics.
L’any següent, i també el darrer diumenge de febrer, torna a celebrar-se el Woman’s Day, amb objectius, però, més definits. D’una banda es volia despertar la consciència de les classes obreres i fer evidents les condicions de semiesclavitud econòmica en què vivien les dones, i, de l’altra, fer créixer l’interès en el Partit Socialista Americà, que deia que era l’únic que defensava la igualtat econòmica i social d’homes i dones. La celebració més important va tenir lloc a Nova York, ja que van ser les vaguistes del tèxtil les que van assistir a l’acte. Això ens permet dir que l’origen del Dia Internacional de la Dona no està en cap manifestació d’obreres, sinó que van ser les treballadores que havien acabat la vaga dotze dies abans les que van assistir als actes celebrats per les socialistes en defensa del vot per a les dones. Atès que la reivindicació que justificava la celebració del Woman’s Day era el dret de vot per a les dones, a les obreres els era més fàcil identificar-se amb les sufragistes que amb els homes de la seva mateixa classe social.
El Woman’s Day va sortir molt enfortit del congrés del Partit, el 1910, ja que es va aprovar reservar el darrer diumenge de cada mes de febrer per a la reivindicació del sufragi femení, alhora que també es va aprovar recomanar a les delegades que assistirien a la II Conferència Internacional de Dones Socialistes de Copenhaguen, que s’havia de celebrar aquell mateix any, que hi traslladessin la proposta aprovada.
Així, durant la segona Conferència Internacional de Dones Socialistes es va adoptar la commemoració d’una jornada especial de mobilització, consagrada prioritàriament a la lluita pel dret de vot de les dones. Va ser la militant socialista Clara Zetkin qui va presentar la proposta, que tenia un canvi significatiu, ja que, si bé les americanes havien començat a celebrar oficialment una festivitat dedicada a la dona l’any anterior i parlaven del Woman’s Day (Dia de la Dona), Clara Zetkin l’anomenava ja Women’s Day (Dia de les Dones), fet que estava lligat al caràcter internacional que la data adquiriria a partir de llavors. La data escollida per a la primera celebració va ser el 19 de març, molt significativa per al moviment obrer alemany, ja que va ser un 19 de març de l’any 1848 que Guillem de Prússia va reconèixer la força del poble armat i va fer promeses com el reconeixement del dret de vot de les dones, promeses que finalment no van ser complertes.
La celebració va ser seguida a Àustria, Dinamarca, Suècia i altres països europeus a part, evidentment, d’Alemanya. De tota manera, en els primers anys, el Dia Internacional de la Dona es celebrava en dates diferents segons els països. A Suècia, per exemple, la primera vegada van fer coincidir la data amb l’1 de Maig i l’any següent amb el 12 del mateix mes.
L’any 1913 les socialistes alemanyes van haver de convèncer els seus companys per poder-lo celebrar, ja que, adduint la poca assistència de públic als actes de l’any anterior, eren reticents a celebrar-lo. Es basaven en aquesta excusa per eliminar una celebració en què les dones demostraven la seva independència i proposaven l’organització de mítings per causes específiques i necessàries. Malgrat tot, Clara Zetkin i Luise Zietz van unir esforços i van aconseguir celebrar el Dia
Internacional de la Dona el 2 de març, el mateix dia que s’havia escollit a Rússia.
L’any 1914, a proposta de les alemanyes, el Dia Internacional de la Dona es va celebrar per primera vegada el 8 de març a Alemanya, Suècia i Rússia.
Només hi ha una autora que es va atrevir a justificar l’elecció d’aquesta data, Renée Côté, que apuntava com a explicació el fet que el mes de març ja estava carregat de contingut revolucionari, però no donava més dades sòlides de per què va ser aquest dia i no un altre.
La celebració d’aquest dia no es troba a Rússia fins el 23 de febrer, 8 de març del calendari occidental, de 1913; van animar les obreres a organitzar manifestacions per protestar per la falta de drets polítics i econòmics.
També la Revolució Russa de 1917 va tenir gran influència en el Dia Internacional de la Dona. L’amotinament de les dones russes, el 23 de febrer de 1917, degut a la falta d’aliments, donaria inici al procés revolucionari que acabaria a l’octubre d’aquell any. Els esdeveniments d’aquell 8 de març són importants no només perquè van donar origen a la revolució i van ser protagonitzats per dones, sinó també perquè, segons tots els indicis, aquests successos van ser els que van fer que el Dia Internacional de la Dona es passés a celebrar, sense més canvis fins ara, el 8 de març.
Malgrat l’esclat de la II Guerra Mundial, el Dia Internacional de la Dona es va seguir celebrant, donant un altre caire a la celebració. L’any 1944, en l’acte que va tenir lloc a Londres, es va configurar al voltant de la pau. L’any següent, també a Londres, s’impulsava la necessitat d’elaborar una carta en què s’incloguessin els drets polítics, socials, econòmics i educacionals de les dones, proposta que es va dedicar a promoure una comissió creada per les Nacions Unides.
No deixa de ser curiós que les Nacions Unides, en la versió dels fets que van oferir en ocasió de l’Any Internacional de la Dona (1975), no esmenti en cap moment els fets viscuts a Rússia el 1917.
Dos anys després, l’any 1977, les Nacions Unides van adoptar una resolució que convidava tots els països a consagrar un dia a la celebració dels drets de les dones i de la pau internacional. El 8 de Març va esdevenir aquest dia de reconeixement.
Carme López.
Secretaria de la Dona de CCOO de Catalunya.
Enllaç de la revista original en català:
http://www.ccoo.cat/revistes/treballadora/treballadora14.pdf
