Una filosofia molt senzilla.
El patiment causat o estalviat és un bona vara de mesura de l’acció humana.
Aconsellable és la lectura dels llibres de diferents autors, de diferents escoles, de les anomenades teràpies de l’ànima, cadascú dels quals ajuda els seus pacients a sanar fenòmens de patiment viscuts, ja siguin provinents de situacions individuals o col·lectives, que romanen en l’inconscient de cada individu i que poden provindre tant de l’encarnació actual com de vides anteriors. De l’aprenentatge d’aquesta obra hom pot enunciar una filosofia relativament senzilla d’entendre i que pots ser el inici d’un camí de comprensió de la realitat espiritual.
Tota acció encaminada a provocar el patiment d’una persona o d’un col·lectiu és una acció incorrecta. Tota acció encaminada a prevenir una forma de dolor ja existent o bé a mitigar o sanar una forma de patiment que ja s’ha produït és una acció correcta, ja sigui adreçada a un individu o a un col·lectiu.
Cal tenir en compte que l’omissió d’una acció també constitueix una acció en sí mateixa. Si hom té la capacitat però no evita per omissió una forma de patiment, també té la seva part de responsabilitat. Si hom, que té la capacitat, no fa prevenció per omissió una forma de dolor o bé per omissió no guareix una forma de patiment que podria haver ajudat a sanar, també n’és responsable, en tot o en part.
Tinguem en compte que la capacitat d’actuació d’un ésser humà és limitada, per la qual cosa la inacció o l’acció limitada davant d’un fenomen que escapa de la seva capacitat d’actuació és un eximent de la responsabilitat. Tot i així, un individu, per abordar un problema que excedeix de les seves capacitats, pot obtenir l’ajut d’altres individus o col·lectius. Llavors la responsabilitat pot ser compartida.
La cosa es complica quan una persona o un col·lectiu han de passar per una forma de patiment a conseqüència de la necessitat d’aprendre una lliçó espiritual, sovint pel fet d’haver causat patiment en el passat a un altre individu o col·lectiu.
L’astúcia consistent en causar, per acció o per omissió, el patiment a algú per tal d’aconseguir algun tipus d’avantatge a curt termini és l’origen d’un camí en el que el victimari pot acabar en el paper de víctima en el futur. Si el victimari és massa poderós en l’encarnació actual com per escapolir-se del greuge i sortir ben parat de l’experiència, llavors tenim que, en una encarnació posterior, el victimari pot trobar-se mancat d’aquest do i llavors haver d’assumir un tipus de tràngol com el que va ser el causant en aquella vida anterior.
Quan els representants de diferents grups, condicions o ideologies abandonen els seus principis per consentir el patiment dels seus semblants, i resulta que hom pertany a algun d’aquests grups, cal abandonar la vara de mesurar del grup al qual hom pertany, tractar tots els éssers humans com a iguals i ajudar-los a estalviar el seu patiment.
Si volem viure dins en un paradís a la Terra sense tant de patiment, la condició és que siguem nosaltres mateixos el que el fem possible amb les nostres accions.
Brauli Tamarit Tamarit.
Dijous, 2 de setembre del 2021.
Enllaços relacionats:
Els deutes de grup. Brauli Tamarit Tamarit.
Brian Weiss: «Som ànimes i anem de cos en cos».
El testimoni d'Evelyn segons el Dr. Brian Weiss.
