El camí estret entre els dos abismes.
La Humanitat camina per una llarguíssima carena muntanyenca on hi ha un estret camí flanquejat, a banda i banda, per dos abismes.
Explicat d’una forma mig poètica tenim, per un costat, l’abisme on podem anar a raure per un excés de població humana i els qui ens adverteixen de l’existència d’aquest abisme són els éssers humans que treballen per la Mort humana. Entre els seus membres hi trobem banquers, grans empresaris i polítics que segueixen les indicacions dels anteriors, juntament amb els experts que els assessoren.
Per l’altre costat, tenim l’abisme on podem anar a raure per un excés de toxicitat i malalties provocades entre els éssers humans i els qui ens adverteixen de l’existència d’aquest abisme són els éssers humans que treballen per la Vida humana. Entre els seus membres hi ha científics, terapeutes i militants honestos i conscients en favor de la salut.
Hi ha un tercer col·lectiu que ens adverteix de l’existència dels dos abismes alhora. Són els defensors de l’ecologia, que es preocupen de mantenir vius els ecosistemes naturals de l’excessiva depredació dels éssers humans, però alhora saben que la preservació i el manteniment dels ecosistemes naturals ajuda a afavorir la salut humana. També en formen part els defensors de la pau, que es preocupen d’evitar una guerra generalitzada que acabi amb la vida a la superfície de la Terra.
Dins les polèmiques entre els qui treballen per la Mort i els qui treballen per la Vida, aquests darrers afirmen que si la Humanitat sencera resol el procés de transició demogràfica, mantenint el benestar dels humans, es podria assolir un cert equilibri ecològic i de població al llarg del temps. Però els primers saben de l’existència dels cicles històrics i qualsevol equilibri assolit en un moment donat, posteriorment es trenca per a recomençar el procés amb un nombre de població superior. Seguint aquesta lògica, els qui treballen per la Mort humana afirmen, doncs, que cal eliminar el lliure albir dels humans mitjançant un aferrissat Sistema de Control i la seva alternativa és avançar per la via de l’evolució tecnocràtica.
Hi ha el desig de trobar altres planetes amb vida on repartir els nostres excedents de població. Però el planeta on es localitza la nostra llar es troba situat en un indret molt concorregut on, al seu voltant, tot està, o bé erm, o bé ocupat per altres habitants. Les autoritats del nostre planeta no informen a la resta dels humans de la realitat exterior i ens entretenen amb una astronàutica fictícia mostrada de cara a l’aparador.
Queda una llum al final del camí i una esperança. Que és avançar per la via de l’evolució intuïtiva i espiritual. Una consciència individual espiritualment evolucionada seria capaç de materialitzar qualsevol creació dins dels límits de l’ètica sense necessitat d’artefactes ortopèdics, ni de robotitzar-se, només amb la seva voluntat. Una civilització planetària espiritualment evolucionada esdevendria una comunitat completament ètica que seria capaç, si així ho volgués, d’obrir un portal directe a un altre univers o una altra dimensió i ser la seva implacable duanera, ensorrant totes les seves limitacions materials, d’espai i de temps.
Brauli Tamarit Tamarit.
Data de creació: Dimarts, 15 de setembre del 2020.
Darrera modificació: Divendres, 18 de setembre del 2020.
Enllaços relacionats:
Resum de la conferència d'en David Icke, del dissabte 6 de novembre del 2010.
Una humanitat espiritualment evolucionada. Brauli Tamarit Tamarit.
Història Exopolítica del Segle 20. Xentor Xentinel.
Un nou moviment recorre el Món. Brauli Tamarit Tamarit.
La independència de la Terra. Brauli Tamarit Tamarit.
Món alternatiu. Lluís Maria Xirinacs.
Brian Weiss: «Som ànimes i anem de cos en cos». El Periódico de Catalunya. Dimecres, 21 de gener del 2009.
El testimoni d'Evelyn segons el Dr. Brian Weiss.
