Agustí Chalaux. La lluita utòpica contra la corrupció.
Ara Tu. Diumenge, 3 de març del 2013. Pàgines 8 i 9.
La
putridesa ens devora. El carrer n'està tip i sembla que encara queden
moltes males pràctiques per emergir. Fa mig segle un visionari català
va dedicar el seu talent a buscar vies per combatre-la. Malgrat les
bones intencions, queda clar que no se'n va sortir1.
Text Xavier Theros | Actualitzada el 03/03/2013 00:00.
Vivim
temps difícils i estranys. De sobte, les corrupteles polítiques i les
males pràctiques financeres han passat de ser un afer propi de les
pàgines d'economia a ser notícia de primera plana a tots els diaris.
Mai com avui el ciutadà del carrer s'havia interessat tant per
conceptes i nocions relacionades amb la macroeconomia. I, al mateix
temps, mai s'havia vist un descrèdit i una desconfiança tan radical cap
a aquest model de societat lliberal, farcida de lleis tramposes i
retòrica buida. La situació actual era impensable fa només uns anys;
després de dècades vivint en la societat del benestar, la possibilitat
que Europa tornés a viure una crisi d'aquestes magnituds era difícil de
imaginar. Tanmateix, els perills de la plutocràcia i de la corrupció ja
van ser anunciats per uns quants teòrics del segle XX. El català Agustí
Chalaux va ser un dels primers a adonar-se de les conseqüències que
portaria la sortida del patró or i l'adopció del paper moneda.
Fill
d'un industrial francès establert a Barcelona, Chalaux va néixer l'any
1911 a Sant Genís dels Agudells, llavors un llogarret d'uns quinze
habitants i avui part del barri d'Horta. Després d'estudiar a l'escola
Montessori, va anar a la ciutat francesa de Toló a fer el batxillerat
quan tenia nou anys. Va ser allà, als catorze anys, que va assistir a
una conferència del famós banquer Horace Finaly, president de la Banca
Nacional de París i els Països Baixos (Paribas), i aquella xerrada va
canviar la seva vida. Un dia, a casa del banquer, va llegir per
casualitat un informe confidencial sobre la reunió que Finaly havia
mantingut amb John Pierpont (J.P.) Morgan i Henri Deterding. En el
document es deia que la Primera Guerra Mundial estava a punt d'engolir
les reserves mundials d'or i que el paper-moneda el substituiria com a
patró monetari. Els nous bitllets de banc podien racionalitzar
l'economia i fer-la més productiva, però els banquers van preferir
seguir amb el diner anònim i organitzar una plutarquia internacional,
en què banquers i amos de les principals companyies industrials
poguessin suplantar un dia els governs nacionals. Conegut el secret,
Finaly va decidir fer-li de mestre i ajudar-lo a establir un criteri
científic i racional al problema dels diners. Així, va estudiar
economia a París i ciències químiques a la ciutat alsaciana de Mulhouse.
Bardina i Xirinacs.
De
tornada a Barcelona es va posar a treballar en el negoci familiar. Poc
després esclatava la Guerra Civil. Gràcies a les seves simpaties
llibertàries es va quedar de gerent a l'empresa col·lectivitzada, on va
aprendre que no es podia fer una revolució sense controlar els ressorts
econòmics de la societat. En aquella època va començar a escriure sobre
aquest tema, però l'any 1939 va haver d'exiliar-se a França. Va viure
allà durant la Segona Guerra Mundial, fins que l'any 1945 va retornar a
Barcelona. Durant la postguerra les seves principals influències van
ser les publicacions que el pedagog Joan Bardina editava des de l'exili
a Xile. Mort el general Franco, va conèixer Lluís Maria Xirinacs, i
junts van fundar el Centre d'Estudis Joan Bardina, destinat a estudiar
un nou model polític i econòmic alternatiu al capitalisme i al
marxisme. M'ho explica el senyor Joan Parés i Grahit, metge personal
tant de Xirinacs com de Chalaux, i secretari d'aquest últim.
El
doctor Parés -actualment jubilat- va conèixer Chalaux l'any 1978, en
una conferència a l'associació Amics de la Unesco. I, des d'aquell
instant, es va convertir en un dels seus col·laboradors més fidels:
«L'Agustí era un home molt planer, molt obert a parlar amb tothom.
Segons les seves teories, els diners es van inventar exclusivament per
afavorir l'intercanvi. Però, quan va aparèixer la moneda anònima, es va
convertir en poder i va generar un alt grau de corrupció. La Fundació
Bofill va fer fa poc una enquesta en què preguntaven: ¿si a la seva
feina pogués agafar diners impunement, amb la garantia absoluta de no
ser mai detingut, vostè què faria? El 90% van contestar que
n'agafarien. Refiar-se de l'honestedat dels polítics és suïcida. Ha de
ser el sistema de lleis i l'estructura de l'estat que han d'impedir la
corrupció dels poders polítics. Això Chalaux ja ho deia als anys
setanta i ningú li feia cas».
D'aquells debats i xerrades en va sortir el llibre de Xirinacs Tercera Via2,
que no es va publicar per por dels editors a molestar els banquers. Al
final, va ser publicat l'any 2012 i es pot llegir gratuïtament en PDF a
les webs http://xirinacs.org i http://bardina.blog.pangea.org3. «Vam enviar-lo a tots els partits, però els únics que el van acceptar van ser els de la CUP4».
Semblen
complides les prediccions de Chalaux. Com va vaticinar, el principal
problema avui és el transvasament de poder des de l'àmbit polític i
públic al financer i privat. Parés afegeix: «León Blum explicava a les
seves memòries que va anar a demanar ajut a Finaly perquè li financés
la campanya electoral, i quan va ser president de la República Francesa
es va assabentar que el banquer havia donat la mateixa quantitat a tots
els candidats. Guanyés qui guanyés, ell guanyava sempre. El nostre
sistema actual és així, acaba socialitzant la corrupció».
Malgrat
una visió tan descarnada del poder econòmic, Chalaux va deixar escrit
el 1979 que «l'era de les antieconomies de mercat i de les
antipolítiques socials, dels poders ocults, deslleials i subterranis,
de l'apropiació il·legítima i del robatori de la propietat pública»
estava arribant a la seva fi.
Agustí Chalaux | Arxiu Dr. Joan Parés.
Quan la banca era un negoci de risc.
Agustí
Chalaux, de fet, arribava tard. No sempre va ser tan fàcil per al
mercat financer corrompre i enganyar la societat: «A l'Edat Mitjana el
banquer català Francesc Castelló va ser executat perquè va fer
fallida», recorda amb ironia amable el doctor Joan Parés. Els fets van
tenir lloc a mitjans del segle XIV a Barcelona, durant la crisi
econòmica que va provocar la primera gran epidèmia de pesta negra. A
diferència de les actuals, les autoritats de llavors van endurir les
condicions per a la banca privada. Segons les lleis que regien el
sector, el propietari d'una taula de canvi que fes fallida seria
humiliat públicament per tota la ciutat. Podia acabar decapitat i amb
les seves propietats venudes per respondre als creditors. A Castelló li
van tallar el coll davant de casa seva el 10 de novembre del 1360.
Dels diners anònims als telemàtics.
L'objectiu
del model econòmic d'Agustí Chalaux era acabar amb la corrupció
política i, per tant, impedir que un règim plutocràtic agafés el
control de la humanitat. Per aconseguir-ho proposava eliminar el diner
en efectiu i substituir-lo per un xec-factura semblant a les actuals
targetes de crèdit en què constarien les dades del comprador i del
venedor, cosa que acabaria amb el diner anònim. Qualsevol transacció
econòmica seria enregistrada per una xarxa telemàtica de titularitat
pública, sota el control d'una justícia independent dels poders
executiu i legislatiu. Sense diners físics, el món seria un lloc més
segur, el nou diner nominal eliminaria la temptació cap al crim i
garantiria una societat amb menys conflictivitat social. Qualsevol
compravenda amb nom i cognom deixaria un rastre jurídic i faria
impossible tant el robatori com el suborn, i impediria així l'activitat
de les màfies de la droga o de la prostitució, que no tindrien manera
de blanquejar els seus beneficis. De la mateixa manera, no deixaria
marge a la falsificació de bitllets, obligaria a fer emergir els diners
amagats en caixes de seguretat i en paradisos fiscals i acabaria amb
l'opacitat en el comerç.
Enllaços dels articles originals a Internet:
Agustí Chalaux. La lluita utòpica contra la corrupció:
http://www.ara.cat/premium/suplements/ara_tu/Agusti-Chalaux-lluita-utopica-corrupcio_0_875912412.html
Dels diners anònims als telemàtics:
http://www.ara.cat/premium/suplements/ara_tu/Dels-diners-anonims-als-telematics_0_875912410.html
Quan la banca era un negoci de risc:
http://www.ara.cat/premium/suplements/ara_tu/banca-negoci-risc_0_875912415.html
Notes:
1Només
per ara, de la mateixa manera que Galileu Galilei, científic que va
afirmar que la Terra orbitava al voltant del Sol però no a l'inrevés,
no va ser reconegut en vida seva, però sí que la seva teoria fou
acceptada entre altres pobles diferents en el mateix temps i al mateix
Occident en temps posteriors.
2El nom complet de l'obra és Tercera Via. Sistema General a la mesura de l'home d'avui.
3Exactament en aquests tres recursos d'Internet:
http://www.bardina.org/nw2/tercera_via/terceraviact.htm,
http://www.xirinacs.org/wp/2012/09/08/segona-edicio-de-lobra-tercera-via-den-lluis-maria-xirinacs-l11-de-setembre-del-2012/, i
http://xirinacs.wordpress.com/2012/09/08/segona-edicio-de-lobra-tercera-via/,
podeu veure altres documents relacionats dins del lloc web del Centre d'Estudis Joan Bardina a http://bardina.org.
4Hem d'esmenar aquest darrer comentari, doncs l'obra Tercera Via, Sistema General a la mesura de l'home d'avui
ha arribat en paper i ha estat acceptada per bona part de les formacions
polítiques del Principat de Catalunya; també tenim notícia que ha estat
descarregada d'Internet i llegida amb interès.
