|
 Ara. Dijous, 29 de juny del 2017.
|
«Fora de la llei hi ha de tot, també més llibertat. Fora de la llei hi havia el vot de les dones, fora de la llei hi havia el divorci, la igualtat de blancs i negres, fora de la llei hi havia parlar en català en públic, ensenyar en català, el matrimoni homosexual... Fins que algú es va rebel·lar contra aquesta falta de llibertats».
L'anàlisi d'Antoni Bassas: «Jugant amb la llei».
El rei d’Espanya va dir ahir que «fora de la llei només hi ha imposició i negació de la llibertat». Ho deia per nosaltres, els catalans, és clar, ho deia pel referèndum, sense esmentar-nos. Ho va dir en el curs de la celebració al Congrés dels 40 anys de les primeres eleccions democràtiques.
Com que els discursos del rei els autoritza el govern, tenen el to que vol el govern. I de què va parlar obsessivament ahir el rei d’Espanya? De la llei. Diu el rei que «fora de la llei només hi ha imposició i negació de la llibertat». Certament, sense llei la societat esdevindria un caos. Però fora de la llei hi ha de tot, no només… com ho diu?: «Imposició i negació de la llibertat». Al contrari, fora de la llei hi ha de tot, també més llibertat. Fora de la llei hi havia el vot de les dones, fora de la llei hi havia el divorci, la igualtat de blancs i negres, fora de la llei hi havia parlar en català en públic, ensenyar en català, el matrimoni homosexual... Fins que algú es va rebel·lar contra aquesta falta de llibertats manifestant-se, amb presó, pagant-ho amb la vida, fins i tot, i allò que estava fora de la llei va quedar incorporat a la llei i va ser llei. Fora de la llei hi ha, també, més llibertat, però cal tenir el valor d’anar-la a buscar, com per cert van fer el 1977.
I dins de la llei hi pot haver imposició i negació de la llibertat. Els catalans vàrem votar a favor d’un estatut el 2006. Vàrem votar amb totes les garanties. O això semblava, perquè després els magistrats del TC, reunits en una sala, el van deixar fora de la llei, en part. El que van fer era legal, però a ningú no se li escapa que va ser una imposició, un error polític (perquè estava clar que allò no ens ho empassaríem) aprofitant la llei.
Avui fa 25 anys que va començar l’operació Garzón, la detenció preventiva de desenes d’independentistes catalans en vigílies dels Jocs Olímpics de Barcelona. Van ser portats a Madrid i allà van ser torturats per membres de la Guàrdia Civil. Entre els detinguts, Ramon Piqué. Li van aplicar la llei. La llei antiterrorista, gràcies a la qual el van poder torturar, tal com va explicar en aquest mateix plató de l’ARA. El cas de les tortures de la Guàrdia Civil a independentistes catalans va acabar al Tribunal Europeu de Drets Humans, que va condemnar l’estat espanyol per no haver-les investigat.
Ahir, la Guàrdia Civil va interrogar personal de la Generalitat pel referèndum. Està investigant també la creació del registre de catalans a l’exterior i la web del Pacte Nacional. Es tracta, és clar, d’atemorir els funcionaris. En canvi, dins la llei hi ha les clavegueres de l’Estat, la policia patriòtica i el ministre Fernández Díaz.
No. No podem acceptar aquesta propaganda orwelliana, del món al revés, consistent a fer-nos creure que votar és antidemocràtic i que prohibir votar és democràtic. El que vàrem sentir ahir va ser la llei com a coartada per a l’immobilisme. No podem permetre que un instrument fonamental com la llei sigui utilitzat per anar contra la llibertat. No ens podem empassar el conte infantil de la llei, la Constitució, com a marc d’un món feliç, acabat, final de tots els problemes de les dues Espanyes, encara que per a això calgui amagar que la monarquia va ser posada per Franco, o que milions de catalans volen votar.
Enllaç de l'article original en català:
http://www.ara.cat/analisi/Lanalisi-dAntoni-Bassas-Jugant-llei_0_1823217785.html
