Capítol 12. Repartició solidària de la massa monetària comunitària.

1. Objectiu d'aquest capítol.

Economia és el terme que reservem especialment per a designar la repartició equitativa de la riquesa comunitària, ja sigui aquesta obtinguda mitjançant la invenció de diner de solvència comunitària (crèdits i finances), ja sigui obtinguda impositivament.

Sobre els principis que informen aquesta activitat pròpiament econòmica, segons l'etimologia clàssica del terme¹, no ens hi deturarem: deixem aquesta qüestió per a un altre estudi d'aquesta col·lecció.

En aquest capítol ens referirem exclusivament als aspectes tècnics d'aquesta repartició, per tal que puguin ser objecte d'estudis més aprofundits per part dels tècnics i especialistes en la matèria.

Com ja s'ha dit, la riquesa comunitària es distribuirà sota dues formes ben diferenciades: els crèdits i les finances. Entrarem ara a descriure una possible organització político-tècnica d'aquesta repartició de crèdits i finances.

Tan sols recordar que en el cas prudencial o comprovat que els excedents de producció no fossin suficients per a cobrir les necessitats comunitàries en crèdits i/o finances, definides per llei democràtica per la societat geo-política, aleshores caldria utilitzar, com a font alternativa, l'impost únic de solidaritat social, segons un tant per cent calculat en funció d'aquestes necessitats.

2. Els Crèdits a la inversió.

A) Càlcul.

Els crèdits a la inversió estaran calculats, globalment i sectorialment, sobre els respectius excedents de producció inversiva en cada exercici econòmic considerat.

B) Distribució.

Els crèdits a la inversió es concediran:

Tot i que el subjecte concessor dels crèdits a la inversió és la societat geo-política, els Bancs de Negocis actuaran com a intermediaris en aquesta concessió. Ells compten amb uns mitjans humans i tècnics que ni hi ha cap necessitat de duplicar. Els Bancs, doncs, seran encarregats, per delegació de la societat geo-política, de l'estudi dels projectes d'inversió o creació de noves empreses que es presentin. Jutjaran sobre llur credibilitat, i decidiran sobre la concessió o no del crèdit demanat, sota la seva exclusiva responsabilitat.

Per tal de compensar aquesta activitat, els Bancs distribuïdors de crèdit cobraran un interès bancari normal -motiu pel qual l'interès que pagaran els crèdits comunitaris serà el doble de l'interès bancari lliure-. Els Bancs, però, acceptaran responsabilitat completa en cas d'insolvència de l'empresa creditada, per un sistema de parcial corresponsabilitat solidària de cada empleat bancari concessor de cada crèdit, de tots els empleats concessors de crèdits i del mateix Banc. Aquest sistema es mostra molt eficaç en tots els gran bancs de negocis amb empleats competents i ben pagats, responsables personalment de cada negoci contractat per cada un d'ells i corresponsables tots junts a partir del moment en què el responsable directe no pot cobrir la totalitat de la part que li correspon de les possibles pèrdues.

Resumint, les condicions del crèdit comunitari a la inversió, ben diferenciades de les del préstec bancari, seran les següents:

L'objectiu principal dels crèdits comunitaris a la inversió és la promoció de la creació de riquesa empresarial-privada, d'acord amb els criteris de màxima producció, óptima qualitat i mínim d'esforç i de risc. Per aquest motiu, el criteri fonamental a l'hora de concedir aquests crèdits serà el de l'eficàcia tècnica-productiva demostrada pel sol·licitador.

Ara bé, a través dels crèdits comunitaris, també és possible d'afavorir un tipus o altre de formació empresarial, de manera que aquests crèdits poden esdevenir elements molt importants de política econòmica, en el sentit d'afavorir certs tipus d'empresa que la societat geo-política consideri més convenients o més interessants.

Així, un cop acomplerta la condició indispensable d'eficàcia productiva, es podran establir línies preferencials de crèdits per a aquelles empreses que reuneixin determinades característiques: empreses autogestionàries, empreses de talla optimitzada, etc.

3. Les finances al consum.

A. Càlcul.

Les finances comunitàries al consum són diner repartit a fons perdut -és a dir, gratuïtament- per a despendre única i exclusivament en consum.

El volum de massa monetària que pugui ser destinat a finances comunitàries al consum serà funció dels excedents de producció de consum realment existents en el mercat (excedents de producció en poder dels comerços i indústries al detall).

B. Finalitats.

L'objectiu principal perseguit pel repartiment de finances comunitàries, és de fer desaparèixer radicalment tota misèria i tota marginació social per raó de diner, assegurant a tots els membres de la societat geo-política un mínim vital digne.

Per aquest motiu, el criteri que mou el repartiment de finances, no és l'eficàcia productiva, ni els sols mèrits socials, sinó també la consideració objectiva de les necessitats vitals-mínimes de consum de tota la població, necessitats que cal atendre segons el principi d'una total solidaritat comunitària.

C. Repartiment.

La consideració de les necessitats vitals-mínimes de consum de la població porta a distingir, en el seu si, uns grups molts ben diferenciats quant a possibilitats de consum.

En primer lloc, hi ha els «productors-consumidors»: són els professionals utilitaris, que realitzen el seu consum a través d'un poder de compra de doble origen:

En segon lloc, hi ha els «simples consumidors», que no pertanyen a la societat utilitària-productiva, però sí a la utilitària-consumidora. Els simples consumidors són:

Les necessitats diferencials d'aquests dos grups principals, -així com dels subgrups que en ells es puguin considerar- hauran de venir reflectits per l'existència d'estatuts financers diferents. Aquests seran, bàsicament, quatre, que definirem a continuació:

Estatut general: a l'Estatut General s'hi podrà acollir tothom sense distinció, sigui quina sigui la categoria utilitària-consumidora de què es tracti, ja que servirà per a garantir, a cada persona individual i a cada família, certs mínims vitals, iguals per a tothom, indispensables al llarg de la seva vida i, especialment, en circumstàncies desfavorables de qualsevol mena (enfermetat, accident, invalidesa, incapacitat, defunció).

Estatut utilitari: assignat als productors-consumidors, és a dir, als professionals utilitaris. Aquests, per la seva pertinença al mercat salarial-productiu, disposen d'un poder de compra per a consumir. Per tant, l'Estatut Utilitari només contemplarà l'ajut del professional utilitari en certes circumstàncies desfavorables que se li poden presentar: atur, vaga i lock-out.

Estatut liberal: assignat als simples consumidors de professió liberal, és a dir, a aquelles persones que desenvolupen una professió de servei a la societat sense ser remunerats privadament pel mercat. Si no són remunerats pel mercat, els professionals liberals no disposen de poder de compra. En conseqüència, la societat geo-política els ha de proveir, a través de l'Estatut Liberal, dels salaris i pressupostos professionals de solidaritat social suficients per a viure dignament i desenvolupar llur professió amb tots els mitjans necessaris.

També les col·lectivitats liberals seran mantingudes per pressupostos financers-liberals. Entre elles s'inclouen tot allò que avui s'anomena «seguretat social» i «serveis públics»: educació, medicina, sanitat, comunicacions, obres públiques..., Estat..., Justícia...; això significa que totes aquestes institucions seran completament gratuïtes per a tota la població.

Estatut mixt: aquest és un Estatut a mig camí entre l'utilitari i el liberal, ja que està pensat per a un tipus de professional molt especial: els artesans.

Els professionals utilitaris en atur que vulguin dedicar-se a l'artesania, així com els artesans de sempre, podran acollir-se a l'Estatut Mixt, que els permetrà perfeccionar l'ofici i vendre al mercat la seva producció artesanal alhora que rebre un ajut financer de la comunitat.

Tots aquests estatuts financers consistiran, a la pràctica, en l'assignació de:

La massa monetària financera total de què disposi la societat geo-política en cada exercici, serà dividida en dues parts segons llei:

Per a calcular l'import dels salaris i pressupostos de la primera part es pot utilitzar un senzill sistema de punts. A cada salari individual i pressupost ordinari correspondrà un nombre determinat de punts a fixar políticament per una llei constitucional. Així, aquesta part de la massa monetària financera serà dividida pel nombre total de punts que representen tots els salaris individuals i els pressupostos ordinaris. Això donarà el valor del punt i per tant el valor monetari dels diferents salaris de solidaritat social i dels pressupostos ordinaris.

És obvi que el valor del punt podrà augmentar única i exclusivament en funció de l'augment de la massa monetària financera de la societat geo-política, és a dir: de la seva prosperitat productiva-econòmica. Però també podria donar-se el cas que aquesta prosperitat, aquesta massa financera, disminuís. En aquest cas, el que no es pot fer és abaixar el valor dels salaris i pressupostos socials ordinaris que ja han estat concedits.

Aquest valor haurà de mantenir-se mitjançant la utilització momentània de la garantia comptable que representen els lliures saldos positius diaris dels comptes corrents a la vista, el conjunt dels quals és socialitzat com el que és: estalvi comunitari.

Però la solució general del problema deficitari general plantejat depèn de l'augment o restabliment de l'impost de solidaritat social en la quantia vitalment necessària al cos social.

Notes:

¹Dels molts significats que hom atribueix al terme «Economia» aquí prenem el de «repartició solidària»:

Xenofont reduí el seu significat al de «Bé comú de la comunitat familiar: la casa», ja que aquest era el tema molt restringit del seu estudi.