2.2.3.6. Contradiccions pràctiques.

Això és interessant. Endemés, si analitzeu una mica amb detall tots els alternatius, tots parlen de coses de dietètica, però quan poden s'atipen en un restaurant ben caret i fan unes escapadetes terribles. Tots parlen de naturisme, però si tenen un bon cotxe que vagi de pressa millor i, si no, agafen el metro o l'avió quan cal.

Tots usem ulleres, que són una de les coses més refinades que hi ha. Això de les ulleres, sobretot si són bifocals, eh?, i si són d'aquelles difuminades encara més (rialles dels qui escolten). Tots usem aquesta llum (referint-se a la del sostre), i som antinuclears, i això ve de les nuclears, etcétera.

O sigui, que estem tots plens. El teixit aquest es fa amb unes màquines sofisticadíssimes amb robots, -avui dia amb programes d'informàtica-, i així aniríem dient mil coses més: si sou noies, aleshores, per a ser guapes, us poseu lentilles per a que no es vegi que és una cosa més sofisticada encara... i així successivament.

En definitiva, que estem afirmant unes coses, però estem usant les altres continuadament. No tenim gaire claretat mental de com això s'ha de resoldre.

A aquest nivell, plantejat com ho he plantejat aquí, potser seria un camí de solució. És a dir, anar veient les dues bandes.

Però jo vull donar una volteta,... i passem finalment a allò que us volia dir.