Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Les «Cent passes d’una via d’humanitat» de Lluís Maria Xirinacs.
Dolors Marin Tuyà.
Articles publicats en la revista Penedès Econòmic.

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Món alternatiu.
Lluís Maria Xirinacs.

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

L'alienació militar. Món alternatiu. Índex. Món alternatiu. L'alienació de l'esperit. Món alternatiu.

2.1.2.4. L'Estat alienador.

Va dient unes alienacions d'aquest tipus, que totes elles o moltes d'elles es concentren en una entitat que és l'encarnació d'aquesta alienació, que és l'Estat.

Avui dia és claríssim que l'Estat que els lliberals, -que vàren montar un Estat molt seriós i tal, però que van dir que era un Estat que era «mínim»; un Estat que es regia pel «llaisser passer, laisser faire», o «deixeu, i l'Estat que intervingui quant menys millor»-, aquest Estat lliberal, doncs, ha resultat tot el contrari de les previssions. No ha parat de créixer i créixer i créixer.

Els ciutadans cada vegada més, i els «progres» potser més que tots, -la gent «d'esquerres» i tot això-, són els que més han contribuit en alienar-se a sí mateixos, i anar buidant en mans de l'Estat totes les responsabilitats, de tal forma que es considera una gran acció quan els Nou Barris ó Santa Coloma de Gramanet fan una manifestació perque no es posa un «semàforo» al carrer. Perque l'Ajuntament de Barcelona, o l'Ajuntament de Santa Coloma o qui sigui no posa el «semàforo», perque si no, als nens, els hi xafen els cotxes i tal.

Es fa una manifestació. A ningú se li ocorre..., -allà hi han paletes, allà hi han electricistes...-, de posar el «semàforo» ells, no?. Allò no se li ocorre a ningú. Això ho ha de fer l'Ajuntament.

L'escola privada és una cosa carca, l'escola pública és una cosa, doncs, «d'esquerres». Aleshores se n'ha d'encarregar l'Ajuntament o la Generalitat o l'Estat o qui sigui, de fer escola.

I així cada vegada li demanem més coses. Protestem pels impostos, però li demanem cada cop més, més i més.

És curiós que l'estatalisme, -que és una cosa que jo crec que s'hauria de titllar com una cosa d'«extrema dreta», ha acavat sent el distintiu de l'«esquerra». L'estatalisme: que cada cop hi hagin més coses estatals.

Fixeu-vos, per exemple, en el «sector públic». En tota la producció: la indústria, l'agricultura, els serveis, etcétera, cada cop hi han més empreses estatals que ho fan. És a dir, que l'Estat es va engreixant cada cop més.

L'alienació militar. Món alternatiu. Índex. Món alternatiu. L'alienació de l'esperit. Món alternatiu.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte