Nous apartats:
Dolors Marin Tuyà.
Articles publicats en la revista Penedès Econòmic.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.
|
Publicacions:
Lluís Maria Xirinacs.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.
Agustí Chalaux de Subirà.
Agustí Chalaux de Subirà.
Agustí Chalaux de Subirà.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.
Martí Olivella.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.
|
|
2.1.2.4. L'Estat alienador.
Va dient unes alienacions d'aquest tipus, que totes elles o moltes
d'elles es concentren en una entitat que és l'encarnació
d'aquesta
alienació, que és l'Estat.
Avui dia és claríssim que l'Estat que els lliberals, -que
vàren montar un Estat molt seriós i tal, però que
van dir que era un Estat que era «mínim»; un Estat que
es regia pel «llaisser passer, laisser faire», o «deixeu,
i l'Estat que intervingui quant menys millor»-, aquest Estat lliberal,
doncs, ha resultat tot el contrari de les previssions. No ha parat de créixer
i créixer i créixer.
Els ciutadans cada vegada més, i els «progres» potser
més que tots, -la gent «d'esquerres» i tot això-,
són els que més han contribuit en alienar-se a sí
mateixos, i anar buidant en mans de l'Estat totes les responsabilitats,
de tal forma que es considera una gran acció quan els Nou Barris
ó Santa Coloma de Gramanet fan una manifestació perque no
es posa un «semàforo» al carrer. Perque l'Ajuntament
de Barcelona, o l'Ajuntament de Santa Coloma o qui sigui no posa el «semàforo»,
perque si no, als nens, els hi xafen els cotxes i tal.
Es fa una manifestació. A ningú se li ocorre..., -allà
hi han paletes, allà hi han electricistes...-, de posar el «semàforo»
ells, no?. Allò no se li ocorre a ningú. Això ho ha
de fer l'Ajuntament.
L'escola privada és una cosa carca, l'escola pública és
una cosa, doncs, «d'esquerres». Aleshores se n'ha d'encarregar
l'Ajuntament o la Generalitat o l'Estat o qui sigui, de fer escola.
I així cada vegada li demanem més coses. Protestem pels
impostos, però li demanem cada cop més, més i més.
És curiós que l'estatalisme, -que és una cosa que
jo crec que s'hauria de titllar com una cosa d'«extrema dreta»,
ha acavat sent el distintiu de l'«esquerra». L'estatalisme:
que cada cop hi hagin més coses estatals.
Fixeu-vos, per exemple, en el «sector públic». En
tota la producció: la indústria, l'agricultura, els serveis,
etcétera, cada cop hi han més empreses estatals que ho fan.
És a dir, que l'Estat es va engreixant cada cop més.
|