2.1.2.2. L'alienació política.

Un altre exemple d'alienació que explica en Marx és l'alienació política.

Quan anem a votar a les eleccions, no ens donem el nostre vot i, per tant, donem la nostra representació a unes poques persones. Aquestes poques persones durant, per exemple, quatre anys, fan allò que volen de la nostra representació.

La nostra representació política queda posada en mans d'uns altres, segons una teoría jurídica que s'en diu la «Teoría del Mandat Imperatiu» on les persones, una vegada han votat ja, no tenen dret a res, fins al cap de quatre anys, que poden destituir a aquell senyor i votar un altre. Però mentre aquell senyor té el «mandat imperatiu» -que no poden haver-hi mandats laterals, que tots provenen del poble, aquests mandats; és una «entrega» de la nostra sobirania, del nostre poder, de lo nostre digueu el que vulgueu, de la nostra capacitat d'influir en la societat...-, doncs durant aquest periode fan el que els hi don la gana. I, per tant, usen la nostra dimensió política ells.

Nosaltres renunciem durant quatre anys. Per això els alternatius tenen tendència a la democràcia directa i a suprimir aquestes delegacions de representació política.