Apartat de Jorge Aniceto Molinari.
Tecnologia.
(Abordant això gris, que sembla la teoria).
Aquesta nota del Dr. Jorge Bruni, que reprodueixo, em dóna l'oportunitat d'un comentari:
La nota:
Diario Correo de Punta del Este. Dilluns, 10 de juliol del 2017.
Bon o mal ús de la tecnologia.
Els notables avenços en el món tecnològic han facilitat moltes coses: les comunicacions, la reducció de costos, riscs per mantenir llocs de treball1, el desenvolupament de la cibernètica, etc. D'altra banda està originant múltiples problemes en l'actualitat, fonamentalment per l'ús més que qüestionable d'aquests avenços tecnològics, esdevinguts moltes vegades en armes ultrasofisticades desencadenants d'incidents que han portat al fet que es manegi el concepte de desenvolupament d'una guerra cibernètica. Recordem els casos de Snowden i Assange vinculats a la revelació o ocultació de dades. O l'escàndol amb Rússia en les eleccions en què va resultar electe Donald Trump, que va passar el 27 de juny dia en què van existir atacs cibernètics provocant danys i perjudicis contra grans empreses i serveis públics a Rússia, Ucraïna i multinacionals d'altres països. El tema mereix algunes reflexions.
En primer lloc, és innegable que en el futur hauran d'existir transformacions significatives i inversions, als efectes de gestionar l'enorme quantitat de dades i els grans canvis sistèmics necessaris per poder aconseguir-ho. Sens dubte que els que estan més aptes per a això són les grans transnacionals. Alhora que poden proporcionar major quantitat de programari són la Xina i els EUA.
En segon terme, cal preguntar-se com és possible que davant tants progressos tecnològics, contràriament persisteixin enormes vulnerabilitats com a violació de Drets Humans, filtracions, hackeigs, robatori de dades; violació de la privacitat, etc. Des del punt de vista social és indubtable la persistència i/o aprofundiment de les desigualtats, injustícies i altres horrors socials, que s'arrosseguen de molt temps enrere, causant perjudicis enormes per a la majoria i beneficis per a pocs, aquests últims d'enorme poder com les multinacionals.
En tercer lloc, les anomenades guerres cibernètiques, com en tota confrontació política ideològica, i vaja si aquestes ho són, succeeixen aquests lamentables fets, conseqüència de l'aplicació de la lògica capitalista financera lucrativa sense cap escrúpol. Per alguna cosa s'han desenvolupat les Agències de Seguretat Nacionals. I la competència és cada vegada més gran entre les cadenes informatives en el mercat mundial. Les diferents formes d'encarar fets polítics és una prova.
En quart terme, sorgeix el input de dades que és el principal de la nova economia. I irromp l'interrogant sobre el maneig de les mateixes en el món cibernètic. Si caldrà ser acurats en aquest aspecte! ¿Qui són els seus propietaris, les persones o les grans transnacionals? Teòricament la resposta és òbvia. Però la realitat moltes vegades demostra una altra cosa. No en va hi ha molts països que estan reforçant les lleis per protegir-se contra aquest món tan complex, en general en mans de multinacionals poderosíssimes, de vegades més fortes que els propis estats.
En cinquè lloc, volem considerar que existeixen concepcions pseudocientífiques que provenen clarament de certs interessos ideològics polítics, que ens diuen que es tracta de processos independents de les conjuntures històriques concretes, amb propietats exclusives que no són compreses en la seva totalitat pels éssers humans, per tant el millor és no intervenir. Si així fos, pobres de nosaltres! Afirmem rotundament que la tecnologia no és un fi en sí mateixa, sinó una eina a utilitzar, molt important sens dubte, si és correcta i èticament usada. El genial Einstein deia «Tinc por del dia que la tecnologia sobrepassi la nostra humanitat. Només tindrà una generació d'idiotes», «La ment és un paracaigudes. Només funciona si s'obra». Són per altres eloqüents els pensaments exposats i si prosperessin predominaria la tecnologia, hauria ignorància, debilitament o mort d'ideals, entre altres coses. Ens atraparien les grans empreses que manegen Internet... No podem ignorar el que significa la ideologia i la política en l'àmbit social i en l'individual. És el motor dels éssers humans. Qui digui el contrari, és un ignorant o un cínic il·lustrat.
Finalment, pensant en un desenvolupament integral, creiem que el tema ha d'encarar-se amb mirades estratègiques interdisciplinàries, de drets humans en el seu més plena visió integral global, amb importants revisions i anàlisi continus de polítiques, mecanismes i tecnologies a utilitzar, a efectes de la protecció de dades.
¿Estem preparats per enfrontar tremends desafiaments? L'ONU va definir els principis rectors respecte d'empreses i els Drets Humans, a l'efecte d'orientar les activitats de multinacionals en aquest tema.
En definitiva, el bon ús de la tecnologia ens oferirà major i millor qualitat de treball i de vida. Si no és així, ens conduirà a majors desigualtats i desastres de la qual cosa hem exposats a penes alguns exemples.
Dr. Jorge R. Bruni.
Enllaç de la notícia original en castellà:
http://www.correopuntadeleste.com/?p=11804
Nota:
1La desaparició de KODAK en 1998 va ser tremenda. Va deixar a 170.000 treballadors al carrer, conseqüència de que les fotos en paper van ser substituïdes per la massificació de càmeres digitals.
El meu comentari:
Excel·lent nota de l'autor homònim.
Aspectes a tenir en compte per desenvolupar el tema.
Totes les inversions i per descomptat incloses les tecnològiques tenen com a objectiu la rendibilitat i el seu rendiment, ja sigui empresarial o personal, aquesta que moltes vegades opera en forma oculta. Les que es fan amb una finalitat social per part de les organitzacions estatals també el tenen, fonamentalment perquè depenen d'una assignació presupostària que han de justificar permanentment, encara que no el seu resultat immediat, com ara el pla Ceibal, que combina les dues coses.
És notori l'augment constant dels endeutaments, de les emissions monetàries i dels paradisos fiscals, resultat directe del que per a la manera de producció capitalista predominant causa l'esgotament permanent de la taxa general de guany, eix del seu funcionament i que en el marc del maneig de les coordenades econòmiques és irreversible. Al seu torn aquesta predominança en la societat és manejada, entre d'altres, a través de dos instruments estatals: la moneda i els impostos, que els Estats prenen obligatòriament de les regles actuals de l'economia mundial.
Podria haver-hi una forma de disposar de recursos per part de la societat que no fos aquesta, ja que aquesta ja ens condueix a un carreró tràgic de cada vegada una més i pitjor guerra fins que...?
¿Alhora aquests recursos podrien ser utilitzats en tasques que preparin i ocupin a la totalitat dels éssers humans i siguin beneficioses i rendibles per al conjunt de la societat i que avui ja no ho són per al capitalisme? No estem parlant de la fi del capitalisme sinó de la fi de la seva predominança i l'inici d'una transició com ha passat a la història amb les maneres de producció anteriors.
Fins ara els moviments que tenen el seu suport a partits, sindicats, organitzacions socials, religioses, etc. etc. han carregat amb una deformació producte de la derrota a la conducció de la revolució russa, la qual era ja advertida per José Batlle y Ordóñez a l'Uruguai en 19242; el convertir l'Estat com l'únic instrument empresarial de desenvolupament en benefici de la societat.
L'ensenyament, la salut, l'habitatge, el salari, la seguretat i la previsió social, són despeses que es carreguen en la rendibilitat empresarial –estatal o privada–, per transformar-los en inversió, ja no és possible fer-ho a nivell nacional, doncs les eines que s'han d'utilitzar exigeixen aquest marc. La humanitat cada vegada més fracturada necessita que aquesta transformació es faci.
Aquesta nota del company ens posa de nou davant aquesta disjuntiva, que és comú a tots els països del món i l'equació per resoldre aquest problema té un marc universal que cal encarar i alhora dues eines que fins ara l'«esquerra» ha ignorat: la moneda i els impostos. Ignorància que han vingut aprofitant en la seva carrera armamentista els corrents neoliberals predominants, cada vegada més ofegades i perilloses pel propi caràcter de la crisi.
El millor és que sabem que construïda la voluntat política que avui manca, els avenços tecnològics poden fer meravelles en el futur de la humanitat i ben que val la pena obrir el debat per poder fer-ho.
Jorge Aniceto Molinari.
Montevideo, 12 de juliol de 2017.
Nota:
2Vegeu a Internet la nota de José Batlle y Ordóñez a la mort de Lenin.
