Apartat de Jorge Aniceto Molinari.

Els tupamaros.

(Abordant això gris, que sembla la teoria).

A propòsit d'un debat al Senat de l'Uruguai, la informació i després el nostre comentari:

Mujica sobre «tupabandes»: «és probable que 3 o 4 militants hagin emprès un altre camí».

Durant el debat al Senat, Mujica va dir que aquests militants estaven «fora de la seva disciplina» i va repudiar que l'hi acussessin de «gestionar milions».

Dijous, 21 de juny de 2017.

El senador José Mujica va reconèixer aquest dimecres al Senat que alguns ex militants del Moviment d'Alliberament Nacional Tupamaros podrien haver incorregut en activitats delictives durant la democràcia.

Mujica va prendre la paraula durant el debat d'aquest dimecres al Senat en què els legisladors van discutir si corresponia iniciar una investigació parlamentària sobre possibles vincles entre les «polibandes» i el MLN.

L'expresident va començar la seva al·locució considerant que «quan la Justícia està procedint cal callar la boca, perquè en cas contrari és una manera de pressionar». També va assenyalar que hi ha «tècniques llargament realitzades» per «foradar la confiança dels governs de signes adversos» a Amèrica Llatina.

Mujica va recordar que abans de sortir de la presó hi va haver una reunió entre els presos encapçalada per Raúl Sendic. «Ens juramentàrem militar dins la legalitat i sense cartes a la màniga perquè senzillament amb un poble vacil·lant i adolorit que sortia de la dictadura no podíem servir de pretext per a la por i perquè les vacil·lants institucions trotollaren», va explicar.

El senador ha assenyalat que, però, en sortir al carrer es van trobar amb una «democràcia liberalment balbucejant» en què «l'aparell repressiu havia quedat incòlume i a la vista». Per aquest motiu, ha sostingut, molts ex tupamaros mantenien «la desconfiança en l'aparell colpista de la dictadura que estava viu».

Mujica va explicar que en aquesta etapa «van començar algunes desercions: alguns es van refugiar en la militància social i altres van abandonar per sempre el compromís militant».

El líder del MPP va puntualitzar que altres «van anar a l'exterior i van cercar la protecció d'organitzacions revolucionaris que estaven en lluita» i altres van morir. De seguida, Mujica va recordar que a partir d'un episodi concret la dirigència del MLN va comprendre «que hi havia alguna cosa que passava» amb «gent que estava en una altra cosa».

«És molt probable que tres o quatre militants fora de la nostra disciplina haguessin emprès un altre camí. No sabem si per un altre projecte polític o una desviació cap al bandidatge», va sostenir.

De totes maneres, va esclarir que en el seu moment «no tenia proves» que això succeïa. «Teníem indicis de desconfiança però res més», va complementar.

«Ara ha aparègut un llibre que diu que vam poder haver rebut milions de dòlars i altres pregunten com van comprar la xacra, la ràdio i Mate Amargo», va continuar.

El senador va explicar que va comprar l'habitatge en què viu amb Lucía Topolansky amb un lliurament de 9 mil dòlars i «mil dòlars cada tres mesos fins a completar 15 mil». Mujica va recordar que l'operació es va fer «en un escriptori que encara existeix a Colón» i va apuntar que els diners del lliurament inicial li va ser prestats per una ONG dedicada a ajudar a la reinserció dels ex presos polítics.

Mujica va rememorar quan concorria juntament amb Topolansky a la fira de Perú i Cuba en el Turó «amb un carret que tirava una moto». El senador va recordar que «aquesta fira estava molt a prop del Cementiri del Turó i el dia que vam vendre més va ser quan va morir Obdulio Varela».

«Un any menjant remolatxa i ou i 15 anys anant amb una moto petita a una fira i ens vénen a dir que ja teníem milions de dòlars», va exclamar Mujica, que també va dir que va tenir «un nus al cor» quan va haver de vendre la ràdio 44.

«I em vénen a dir que manejava milions. És per això que vaig a dir quina llàstima que no existeixi el duel perquè hi ha dolors que no s'arreglen amb paraules», va complementar.

Montevideo Portal.

---

El nostre comentari:

Que és ésser tupamaro?

Analitzem: en el meu cas em defineixo com a comunista, perquè arribo a la conclusió que aquest món on predomina el capitalisme necessàriament ha de ser superat, ha de morir aquesta predominança per obrir a la humanitat un nou esglaó superior en la seva evolució. Procuro a més amb el meu gra de sorra contribuir perquè aquesta mort sigui en pau.

L'origen del capitalisme és la humil plusvàlua reinvertida i estesa bilions de vegades, neix dins d'una societat embolicada en la lluita de classes, lluita de classes que el mateix capitalisme utilitza i ajuda a esclarir, que va subsistir en tant encara superada la seva predominança la humanitat necessiti preservar i desenvolupar el seu aparell productiu organitzant estructures superiors.

Això vol dir enfrontaments, lluites, combats, projectes i contra projectes. A que ens porta l'actual predominança del capitalisme en el que té a veure amb la lluita ideològica, política, social?: a la competència. Ens porta a l'anomenada lluita de models, a la qual va servir encara amb els ben intencionats, l'estalinisme amb el seu capitalisme d'Estat.

Llavors ser tupamaro què significa dins d'aquesta disjuntiva?: El que va dir Mujica a l'ONU o la via morta dels projectes estatistes nacionals?

En la vessant personal a principis de la dècada dels 60 vaig tenir llargues xerrades al Centre Socialista de Paysandú amb Raúl Sendic; Raúl no era estatista, és més, era antistalinista, llegia i subratllava detingudament els textos de Lleó Trotski, el seu germà gran, Alberto, ja era un destacat dirigent trotskista; les nostres diferències radicaven en com organitzar les forces socials i fonamentalment en comprendre com eren utilitzats els exèrcits en els nostres països, on ja es veia clarament la lluita interna entre l'organització comandada pels serveis d'intel·ligència dels EUA i les tradicions nacionalistes, estimulades clarament pel triomf de la revolució cubana. Però encara sense entendre que havia passat realment en la valoració que aquests serveis havien fet de la guerrilla cubana i com se'ls havia anat de les mans.

Crec que Mujica és honest amb si mateix, però encara intel·lectualment no ha comprès –i perdonin la immodèstia– la importància del debat polític de cara a la veritat.

Mujica a l'ONU, amb el seu passat tupamaro va fer un discurs comunista, que la societat en el seu conjunt es resisteix i ell mateix, a comentar-lo i desenvolupar-lo. Ahir al senat va fer la defensa de la seva vida, que la nostra societat ja ha premiat amb la Presidència de la República, i que excepte per als fills del feixisme no està en discussió. El que sí està en discussió és ¿quina línia política per superar aquesta crisi?: la dels anys 60 d'assalt al poder per estatizar l'economia o la que va insinuar el propi Mujica a l'ONU? Però a més com es mostra en el cas Trump, la dreta tampoc té ja sortides a no ser la suïcida d'aprofundir la guerra i la de tractar de conservar tots els seus privilegis.

En el meu cas no tinc dubtes i per això em suporto en l'immens material d'estudi, d'anàlisi i de propostes elaborats per Marx, Engels, Lenin, per nomenar els més destacats.

Jorge Aniceto Molinari.
Montevideo, 22 de juny de 2017.