Apartat de Jorge Aniceto Molinari.
La muralla xinesa, el mur amb Mèxic.
(Abordant això gris, que sembla la teoria).
A continuació i d'acord a la nostra pràctica, una nota per pensar i després la comentem:
Xina és propietària de la reserva en divises més elevada del món.
Xina és propietària de la reserva en divises més elevada del món, va dir avui el governador del Banc Central del país asiàtic, Zhou Xiaoxuan, qui va aconsellar però «no sobrereaccionar» davant l'acumulació monetària.
En declaracions al Diari del Poble, Zhou Va dir que «la Xina encara posseeix la major reserva de divises del món, molta més que el segon país de la llista».
Tot i això, apunten, no hi ha necessitat que el país sobrerreaccioni a les àmplies existències de divises, a l'hora de treballar sobre polítiques.
En una conferència de premsa en el marc de les «Dues Sessions», el governador de l'ens central xinès va dir que les reserves ascendien a tres bilions 500.000.000.000 de dòlars a finals de febrer, un augment de sis mil 900 milions de dòlars respecte a gener. El lleu augment també va posar fi a una baixa de set mesos.
Les últimes dades publicades per l'Administració Estatal de Divises de la Xina demostra que el governador destaca que aquestes reserves també incloïen algunes partides innecessàries de diners, i explica que la reserva de divises de la Xina va iniciar una ràpida carrera des del 2002.
Després de la crisi financera mundial, el flux de capitals des dels països desenvolupats ha adoptat un augment considerable de mesures quantitatives flexibles cap als mercats emergents.
El Fons Monetari Internacional (FMI) calcula la liquiditat creada pels països desenvolupats en uns uns 4.2 bilions de dòlars.
Zhou ha afegit que almenys un terç d'aquests diners va fluir cap a la Xina. Amb la recuperació econòmica d'alguns països desenvolupats, aquests capitals de menor afluència i estabilitat fluiran de nou, ha assenyalat.
«Per tant, la tendència a la caiguda de les reserves en moneda estrangera de la Xina és un fenomen normal», va argumentar.
Al seu torn, el vicegovernador del Banc Popular de la Xina, Yi Gang, va destacar que el RMB, la divisa xinesa, es troba en el primer nivell de monedes internacionals després que va ser inclòs per l'FMI en el Dret Especial de Gir (DEG).
Pan Gongsheng, diputat de la APN, en la seva intervenció en la mateixa conferència de premsa, ha informat que s'han produït alguns canvis estructurals cap a una millor direcció en les forquilles d'actius.
«Fa uns quants anys, al voltant del 70-80 per cent de les reserves van ser retingudes pels òrgans governamentals, mentre que al final de l'any passat, al voltant del 50 per cent d'elles van ser mantingudes en òrgans governamentals i un altre 50 per cent en entitats del mercat», va dir.
(Informació de Notimex).
El nostre comentari:
El president Trump va a completar el mur de separació dels EUA amb Mèxic, tal el que diuen les informacions més recents.
Ara què passaria si en funció de la nota que comentem, Mèxic decidís per si mateix i davant seu eliminar el seu signe monetari i passar-se al dòlar, com va fer la dreta a Equador fa ja uns quants anys i quan encara no teníem la baixa pronunciada en el preu del petroli.
Bé, bé,... ja estaríem escoltant les crítiques impietoses de tots els teòrics monetaristes, amb arrel en els segles passats, que per desenvolupar les seves teories necessiten de les trucades sobiranies monetàries, punt de suport de les «burgesies nacionals» en una important etapa del desenvolupament del capitalisme.
També estaríem perjudicant als qui manegen la moneda particularment a Mèxic, la qual cosa és tot un negoci, com es veu mostrant encara en posicions antagòniques els processos d'Argentina i Veneçuela.
No conec, –no estic dient que no existeixi, cap treball–, partint de la hipòtesi d'una moneda única i universal, en tant Lord Keynes va fer la proposta a la fi de la segona guerra mundial i els grans conglomerats empresarials multinacionals treballen en els seus moviments econòmics i financers sobre la base d'una cistella de monedes i les assegurances corresponents, una mena de valor universal, tot i que en les seves pugnes sempre és un element d'inestabilitat intrínseca al propi sistema.
Del que si estem segurs és que en aquesta hipòtesi el mur del President Trump passaria a millor sort. Avui els murs i els impediments fronterers són un dur negoci contra la gent, el gran capital, el govern del món en mans dels complexos empresarials multinacionals no té problemes de fronteres, en el seu poder estan avui totes les possibilitats tecnològiques de la humanitat i el diners es vessen –amb totes les seves conseqüències– fins als límits mateixos de les possibilitats concretes de rendibilitat per als inversors del sistema.
Els seus problemes esdevenen amb que els límits possibles de la taxa de guany cada vegada s'esgoten més.
Les reserves xineses són avui un poderós instrument que podria ser utilitzat en benefici de la humanitat si aquesta, o millor dit el millor d'aquesta es posés d'acord en donar mort en pau a la predominança del capitalisme i instrumentés una moneda única i universal, i donés alineaments per donar mort als paradisos fiscals i implantar un sistema impositiu exclusiu sobre la base de la circulació dels diners.
¿Quan manca per això?: voluntat política; avui a 100 anys de la revolució russa sabem, llegint a Lenin, que això es construeix, fonamentalment quan les condicions han anat madurant.
És aquesta manca de voluntat política el que avui trava la possibilitat per a la humanitat de planificar una activitat econòmica en benefici de la gent, en la rendibilitat de les empreses de la manera de producció capitalista ja no és possible.
Planificar el treball humà, preparant i utilitzant –remunerat adequadament– tota la mà d'obra disponible de la humanitat dins la predominança d'aquest sistema li és inabastable.
Podríem sí llavors parlar d'un objectiu important per construir un «model socialista» per a la humanitat, definició que avui és factor de desorientació en l'esquerra acte enredada en les seves construccions estatistes.
La contradicció que hem de resoldre –la voluntat política– és entre la pèrdua permanent de llocs de treball dignes a la predominança d'aquesta manera de producció i la possibilitat real de desenvolupar iniciatives de benefici col·lectiu i individual capaços aquests de preparar i utilitzar aquesta mà d'obra disponible.
No faltaria qui ens digui: «això ho han de fer els Estats», la nostra resposta és contundent: el temps d'aquesta possibilitat per als Estats ja va passar –sense desconèixer que encara poden tenir tasques molt imports, conjunturals, de defensa de la gent– però el futur de la humanitat ja no estarà en mans de les burocràcies estatals i s'obre llavors tot un capítol d'anàlisi sobre quins organismes necessita la humanitat que sense burocràcia construeixin el futur superant aquesta etapa on l'extensió i aprofundiment de la guerra és una tragèdia suïcida.
Jorge Aniceto Molinari.
Montevideo, 18 març 2017.
