Apartat de Jorge Aniceto Molinari.
Benvingut o no?, a la crisi: President Trump.
(Abordant això gris, que sembla la teoria).
La crisi omnipresent abasta com el capitalisme pràcticament tot el planeta. Els seus desequilibris són el comentari diari en el quefer polític de cada Estat, un món de relatives sorpreses com aquesta elecció als Estats Units.
¿Què és el que amb això s'intenta generar, com en aquest cas?: en primer lloc un procés de canvis en l'aparell econòmic de la societat. Si bé avui en les anàlisis més importants es reconeix la governança, en mitjans de les seves disputes, dels conglomerats empresarials multinacionals; als Estats queden els aparells econòmics nacionals, i són ells els que donen la batalla al primer front d'acció dels partits polítics. Ningú ignora que són aquests conglomerats multinacionals els que més aporten i imposen, en costosíssimes campanyes electorals i que els aparells reaccionen buscant agradar a aquestes exigències. Una mica d'això hem vist en un Partit Republicà apartat de la candidatura Trump, quan aquesta d'alguna manera expressava la voluntat de l'empresariat dels EUA de millorar les condicions en què avui es situa la crisi, amb un Estat terriblement endeutat incapaç d'abordar necessitats elementals, més encara les ànsies empresarials. No estem definint fronteres nítides entre una cosa i l'altra, perquè a més tot el marasme de notes sobre el tema poc o gens conté sobre la relació econòmica de Trump amb tots aquests mecanismes. A més, el sistema electoral dels EUA, facilita aquest tipus de resultats.
Quan els aparells econòmics nacionals sense cap independència possible enfront del desenvolupament econòmic del món, se senten ofegats es facilita aquest tipus de maniobres, en similar sentit és el que ha passat, per exemple al Brasil, on la retirada del suport de l'aparell econòmic al PT, ha donat pas a un procés de retrocés en el qual la pròpia burgesia se sent insegura. O el cas argentí on els números cada vegada tanquen menys. Conclusió, si el marc per a aquests canvis ha estat «democràtic» el seu fracàs va camí de fer «perillar» la democràcia, judici que sona fort dit per Dilma però que és real, més enllà, precisament per això, que no hi hagi una resposta política viable, almenys que es pugui projectar en el futur.
Trump arriba a la Presidència enmig d'aquesta realitat, més producte dels errors de l'actual Partit governant, que als seus propis mèrits i idees que tenen un camp estrictament delimitat per portar-se a la pràctica.
Aquí algunes reflexions: els errors de l'actual Partit governant són particularment els que comenten intel·lectuals de primera línia en tot el món, en no visualitzar la crisi en el seu conjunt i apel·lar sempre a solucions pal·liatives –algunes vegades necessàries però que són pal·liatives– als quals sempre cal afegir els oportunismes d'una lumpen burgesia que a cada país té característiques pròpies, insaciables i amb la característica d'acompanyar pràcticament a tot l'espectre polític.
Pel que fa a mèrits i idees, és com demanar-li a Trump que raoni diferent a com raonen Macri, Témer, Rajoy o el mateix Putin,... etc., etc. Tenen en comú un ventall de necessitats empresarials, que els compliquen les pròpies necessitats del funcionament de l'aparell econòmic de l'Estat.
És poc el que governs com el de Trump, si hom veu la realitat d'avui, poden modificar, però és una «goteta» més que s'acumula en una realitat insostenible, si augmenta, la preocupació per la pau perquè són governs que estan caminant per l'ampit.
El de generar la voluntat política que abordi la crisi amb el concepte que avui la humanitat ja té les eines per superar-la ràpidament, segueix estant en el deure, amb prou feines les va insinuar Mujica a l'ONU al setembre del 2013, i després el silenci: «d'això no es parla».
Jorge Aniceto Molinari.
Montevideo, 10 de novembre del 2016.
