Lluís Maria Xirinacs i Damians.
El terror, la pau i el sagrat (lluis-maria-xirinacs-el-terror-la-pau-i-el-sagrat-cat.pdf). Descàrrega gratuïta del document complet (15.397.882 byts). Idioma: català. Fitxer en format «pdf».
Editen: Deixebles i amics de Lluís Maria Xirinacs. Editorial Mediterrània. Primera edició: juny de 2003. Maquetació: Xavier Artigas. Disseny de la coberta: Jordi Vives. ISBN: 84-8334-472-6. Autoria de la recuperació: Papereria Bon Paper de Lleida i Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs. 136 pàgines en paper / 128 pàgines en el «pdf». Idioma: català.
Lluís Maria Xirinacs i Damians (Barcelona, 1932 - Pla de Can Pegot, Ogassa, 2007) és conegut per la seva lluita insubornable en pro de la nació catalana des de les estratègies pacifistes. Va ser el senador independent més votat de Catalunya en les primeres eleccions democràtiques de 1977. Però totes les activitats de la seva llarga biografia són només l'epidermis d'una polièdrica i contradictòria personalitat. Xirinacs, que s'atorgà una treva des de la dècada dels 80, es doctorà en Filosofia el 1997. Avui n'és expert; el seu camp d'estudi és global, cosa que l'ha portat a estudiar i a reflexionar amb diferents col·laboradors des dels textos sagrats de les religions més antigues a la realitat més immediata. Els seus pregons coneixements li permeten relacionar les tradicions espirituals amb la física quàntica i els diferents sistemes filosòfics.
A principis del 2000 es va plantar 12 hores diàries a la plaça de Sant Jaume de Barcelona convocant l'Assemblea dels Països Catalans. El van treure d'allà el cor i els ronyons. Dreturer i íntegre, no va témer, l'Onze de Setembre de 2002, declarar al Fossar de les Moreres, des d'una irreductible no-violència, que se sentia amic dels sotmesos, en el conflicte violent basc i, per tant, seguint Gandhi, des de l'enemistat amb l'Estat espanyol, amic d'ETA i Batasuna. Per això ha estat processat judicialment.
En aquest llibre, preparat pels seus deixebles i amics, hi trobareu, a més de la història d'aquest procés enmig d'un context preocupant en aquest inici de mil·lenni, el pensament veritable d'un pacifista capaç d'entendre la lluita armada des de la no-violència, el d'un home profundament religiós, en el sentit evangèlic de la immolació fins al punt de «donar la vida pels seus enemics».
Llicència Creative Commons.
Reconeixement No Comercial Sense Obra Derivada 4.0.
Sou lliure de copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra amb les condicions següents:
Reconeixement.
Heu de reconèixer el crèdit de l'obra de la manera especificada per l'autor o el llicenciador.
No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra amb finalitats comercials.
Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d'aquesta obra.
Sumari:
- Sumari. Pàgina 5.
- Llinda. Pàgina 9.
- I. Uns fets preocupants en l'inici de segle i de mil·lenni. Pàgina 15.
- II. Un conflicte de conflictes i la coherència d'un pensament. Pàgina 49.
- Carta a un policia (escrita el 1976 i publicada a l'estranger). Pàgina 53.
- Apologia del terrorisme (article escrit el maç del 1979 i censurat). Pàgina 58.
- Seguretat ciutadana (article escrit el maig de 1979 i censurat). Pàgina 64.
- La lluita armada entesa des de la no-violència (text publicat el 1993, en la trilogia La traïció dels líders). Pàgina 70.
- La no-violència, text que forma part d'Una revolució a l'estil català (10-12-1995): Pàgina 74.
- Ensinistraments per a la guerra i ensinistraments per a la pau publicat a Plantem-nos! Temes vius i pendents per al tombant de mil·lenni (2000). Pàgina 77.
- 25 anys de l'acte «El Fossar de les Moreres» (11-9-2002). Pàgina 80.
- Xiri, l'has vessada, encara. Jaume Chalamanch (15-9-2002). Pàgina 88.
- III. La pau i el sagrat. Pàgina 95.
- Jesús, la violència i la no violència (1972, censurat). Pàgina 98.
- Eskhaton. Pàgina 114.
- Pau, ciutat sostenible, creació i diversitat cultural, publicat al llibre Plantem-nos! (2000), dins el capítol dedicat al Fòrum 2004. Pàgina 122.
- El Perfum Sagrat (2002). Pàgina 126.
- Declaració davant el jutjat número 8 de Barcelona (12-2002). Pàgina 134.
