Diari d'un senador.

Mundo Diario. Dimarts, 27 de juny del 1978.

Autogestió.

El debat al Senat a propòsit de la interpel·lació de Sobrequés sobre el projecte de Llei General d'Universitats va ser lamentable. Deia el dissabte que els catalans que podrien fer-ho no informen del nostre historial d'autonomia i autogestió universitària. Sobrequés va afirmar contundent la voluntat de les nostres universitats de passar a la Generalitat. «Però, va dir, m'envaeix la por que els termes del projecte de Constitució siguin interpretats en sentit restrictiu».

El meu estupor va ser majúscul quan vaig observar que el ministre Cavero movia ostensiblement el cap de dalt a baix en senyal d'afirmació. Es veu que seria interpretada en el sentit més restrictiu possible, si de Cavero depèn.

Jo pensava en tants esforços autogestionaris assumits per tots els sectors implicats en la nostra Universitat. Recordo aquelles grans assemblees en què, al costat de professors i alumnes, participava en pla d'igualtat el personal no docent, incloses les persones encarregades de la neteja que sempre solen ser vorellades com a éssers inferiors.

Molt més enrere, recordava la Universitat Autònoma de la República que, com va dir Sobrequés, no va caure en el parany de permetre a Catalunya dues menes d'universitats, una catalana i una altra de castellana.

I molt més enrere, recordava aquelles universitats antigues en les quals el rector era un alumne. Penso com Josep de Calassanç va arribar a rector de la de Lleida, segons diuen els biògrafs.

Submergit en aquests pensaments vaig sentir, metàl·lica, la veu intransigent de Cavero, el ministre d'Educació: «És al Parlament i no als moviments assemblearis, a qui competeix establir el model d'Universitat que ens convé a l'hora present». Portabella estava en contra de la manera com Sobrequés havia presentat les coses. Jo no tinc dades de la història universitària d'aquests darrers anys. Benet, el portaveu, no hi va intervenir.

Lluís M. Xirinacs.