Diari d'un senador.

Mundo Diario. Dijous, 15 de juny del 1978.

Quinze de Juny de 1978.

Un any de Senat. No cal una rendició política de comptes. He anat donant puntual compte; dia a dia, en aquesta columna per gentilesa de MUNDO DIARIO, des de primers de juliol de l'any passat. La meva gran preocupació ha estat sempre acostar el poble al Senat i el Senat al poble amb un mínim de mediacions.

Un any de Senat. De quin Senat? Aquest és el nus central del problema. Amb la perspectiva que donen els 365 dies del seu funcionament, he d'explicar al públic una cosa que ja vaig suposar quan em vaig presentar al càrrec. Aquest Senat és una cosa estranya. És un ens híbrid de verticalisme i de democràcia, amb predomini del verticalisme.

1. Per sobre d'ell hi ha un cap d'Estat no elegit democràticament.
2. Per sobre d'ell hi ha les Forces Armades garantitzadores de la Constitució.
3. A la pràctica es van posar sobre d'ell, sense protesta de la Presidència del mateix, algunes vegades, tant el poder judicial com l'executiu.
4. La llei electoral que regeix la composició del Senat és injusta i no va ser votada democràticament. Afavoreix a la dreta, que té totes les votacions guanyades per endavant.
5. La designació a dit de 40 senadors és un altre llast antidemocràtic.
6. La reglamentació actual del Senat arrenca d'una constitució interina del mateix que van determinar persones no votades democràticament.
7. Aquest cúmul de circumstàncies fa que l'estructura actual del Senat, de la seva presidència, de la seva taula, de la seva junta de portaveus, dels seus grups parlamentaris, de les seves comissions, etc., afavoreixi el verticalisme sobre la democràcia.

Malgrat tot, en alguna cosa s'ha avançat. El Consell Nacional del Moviment encara no derogat ja no actua en res. El treball legislatiu i de control del Senat alguna cosa ha fet. No es va acceptar cap llei realment progressiva. Va haver-hi unanimitat en lleis com la de cementiris. Però en molts assumptes van aconseguir millorar gràcies a una tasca pacient i ingrata de l'oposició que va alçar la llebre i va permetre que la majoria se l’emportés a la seva cassola. Si es tractés d'un Senat bàsicament democràtic votaria en contra en el balanç d'aquest any. Però com que es tracta d'un Senat bàsicament verticalista, encara puc dir que està donant més del que esperava.

Lluís M. Xirinacs.