Diari d'un senador.
Mundo Diario. Dijous, 1 de juny del 1978.
Carles Martí.
El dia 14 d'octubre de 1977 em va tocar parlar al Senat en nom d'Entesa dels Catalans. Es tracta de la Llei d'Amnistia.
Ara, a poc a poc, molt poc a poc com sempre, es va donant alguna tímida passa per completar aquesta amnistia necessitada de mesures complementàries en vista a una autèntica reconciliació general.
«Tots els militars professionals haurien de ser reincorporats als seus serveis. El mateix caldria dir de policies i guàrdies civils. Els mutilats republicans ara només cobren la quarta part dels havers passius que cobren els de l'altra part de la contesa. Les vídues de soldats republicans no cobren res. Les vídues dels morts per represàlies polítiques, tampoc. Veiem que no es recuperaran les institucions clausurades per motius polítics, etc.»
De mica en mica va sent l'advocat i senador de Reus, Carles Martí, qui amb més competència i fermesa va pressionant l'Administració perquè resolgui l'intricat problema de desfer una guerra. Pel procediment de les interpel·lacions parlamentàries ja s'ha referit a la devolució de certs béns confiscats.
En el debat hi va sortir també el tema de les vídues d'afusellats. El ministre de la presidència, Otero Novas, va reconèixer que mai no se li havia acudit pensar en aquest tema. Va oferir atendre sobre mutilats i vídues de guerra les peticions que se li fessin. Carles Martí, cada vegada que toca un d'aquests temes d'amnistia, aconsegueix un silenci absolut a la sala, cosa raríssima. Crea un clima de respecte emocionat. Dóna una lliçó de magnanimitat sortejant els esculls arxijustificats del revengisme. I conquereix una reacció d'assentiment unànime mirant per la veritable igualtat.
Lluís M. Xirinacs.