Diari d'un senador.

Mundo Diario. Dimecres, 10 de maig del 1978.

Filant encara més prim.

La menció de la mort d'Aldo Moro va constituir el primer punt de la sessió plenària del Senat.

Moltes vegades he dit que aquest fenomen del nostre temps que els poderosos han vingut a batejar amb el nom de «terrorisme» és un fenomen secundari. Que els batejadors precipitats solen ser els responsables d'una cosa que s'hauria de dir terrorisme primari.

Els qui amb més duresa van posar sobre la taula de la història aquest terrorisme secundari van ser els palestins, que van realitzar fulgurants incursions en aeroports o durant la celebració dels Jocs Olímpics. Però a ningú se li amaga que el nombre de les seves víctimes innocents és petit comparat amb tota la nació palestina expulsada violentament del seu territori i condemnada a viure o a morir en tendes, enmig d'un desert, anys i anys, davant la passivitat internacional més absoluta. Israel va ser la terrorista primària, per molt dret històric que tingués a disposar d'un solar patri. Patriotes jueus hi hagueren que, amb molt bon acord, van propugnar la confraternització d'àrabs i israelians per mitjà d'un arranjament no violent. Però van ser arraconats com una nosa a l'hora dels tancs i dels canons, després d'haver estat utilitzats en els primers moments de la penetració per enganyar els autòctons. Que ningú no s’estranyi que qui és aixafat sense entranyes es torni contra el seu agressor emprant mètodes sense entranyes, a causa de la situació de desesperació. Allò terrible del moment actual és que s'està filant encara més prim i darrere dels aparents terroristes oprimits de segon grau, siguin Brigades Roges, siguin altres, s'estan amagant uns terroristes de tercer grau que vénen a coincidir amb els de primer grau. Els poderosos s'infiltren entre els oprimits, els fan donar la cara, es tornen a imposar des de l'ombra i així es tanca el cercle intern. La guerra va ocupant àmbits més ocults, més tenebrosos. Quina lleixiu política podrà netejar aquests baixos fons de la nostra societat moderna?

Lluís M. Xirinacs.