Diari d'un senador.

Mundo Diario. Dissabte, 29 d’abril del 1978.

«Els Joglars» cas anòmal.

La interpel·lació que Francesc Candel, de l'Entesa dels Catalans, va presentar en el seu moment sobre el cas concret d’«Els Joglars», va ser retirada perquè en el seu text es demanava la no celebració del Consell de Guerra. Un cop celebrat aquest, malgrat tot, ja no tenia sentit mantenir la interpel·lació. Explico això perquè els motius d'aquesta retirada no van quedar clars en la nota de premsa de l'Entesa i moltes persones ens demanen explicacions.

En veritat, el cas «Els Joglars» amb molt, és el més significatiu i espectacular com a lesió al dret d'expressió. Ara, als quatre presos i dos exiliats cal afegir-hi una altra víctima, el no violent Tarragó, de Sant Celoni, que és a la presó per una exposició sobre la no violència, realitzada al seu poble, en la qual hi havia al·lusions al cas d’«Els Joglars». La Guàrdia Civil, a més, va confiscar totes les fotografies en què hi sortia jo. Per què?

Solé Sabarís es va referir al cas Tarragó i de la negativa de la família Picasso a retornar el quadre «Guernika» mentre romangui un «joglar» processat. Alhora, dos-cents intel·lectuals europeus amenacen de trencar relacions culturals amb l'Estat espanyol. I al Parlament Europeu s’hagués tractat d’«Els Joglars» a petició d'un diputat belga, amb el suport de Satrústegui, si els representants del PSOE no s'hi haguessin oposat.

Solé Sabarís, metge, va diagnosticar rotund. «Malaptesa del Govern». Jo més aviat diria: «Feblesa del Govern». El compungit ministre de Cultura, Pío Cabanillas, que va reconèixer l'assumpte com un «cas anòmal», va prometre una llei d'unitat de jurisdiccions en aplicació dels Pactes de la Moncloa per abans d'un mes i la resolució retroactiva del «cas anòmal», quan surti la llei.

Lluís M. Xirinacs.