Diari d'un senador.

Mundo Diario. Dimecres, 26 d’abril del 1978.

Sempre hi ha diners.

Des del barri suburbial més oblidat, com pugui ser Vinyets-Molí Vell de Sant Boi de Llobregat, com les Illes Canàries, a la sortida de la llarga dictadura, recollim la lúcida herència dels més escandalosos dèficits econòmics i socials. La grandesa del desenvolupament espanyol va ser per a pocs i es va fer a costa del poble.

El barri de Vinyets-Molí necessita un semàfor urgent. Evidentment necessita moltes coses més. Però els cotxes ja han matat a uns quants nens del barri. Se suposa que si no es col·loca el semàfor no és per la pruïja sàdica que augmenti el nombre dels accidents sinó per manca de pressupost, com passa amb la manca de consultori mèdic en un altre barri de Sant Boi a què em referia ahir.

El rar és que les manifestacions de Vinyets-Molí Vell són reprimides pels antidisturbis, equipats amb flamant material de xoc.

El mateix, multiplicat per molt, passa a Canàries país que s'ofega en la seva desgràcia econòmica. Ha estat espremut sense pietat. Està exhaust. Ara apunten aires secessionistes. Les Canàries s’han cansat de patir i esperar i sembla que insinuen voler anar-se'n de la «tutela» de l'Estat espanyol.

Com respon aquest Estat? Unes promeses d'ajuda econòmica, però, molt més seriosament, l'establiment d'una gegantina base naval i un seguit de bases aèries coordinades. Una muntanya de milions, la suma no es diu per prudència. ¿No seria més pràctic per evitar el perill de separatisme invertir aquests milers de milions en desenvolupament econòmic i social?

Lluís M. Xirinacs.