Diari d'un senador.

Mundo Diario. Dijous, 20 d’abril del 1978.

Guerra de nervis.

Ahir demanava als polítics que no deixessin sol a García Valdés en la seva difícil comesa de reforma carcerària. Avui, només quatre hores després, insisteixo, si és possible amb més força, en el mateix. El gran exèrcit dels demòcrates s'ha de moure a una, conjuntament, al Govern, al Parlament, en els tribunals, en els territoris, allà on sigui.

Ahir demanava una ajudeta, que bé pot prestar-se des del Parlament. Avui veig que García Valdés pot quedar engolit per la dificilíssima situació penitenciària heretada. Ahir avisava que hi hauria de nou provocació a Carabanchel. Avui García Valdés no ha estat diàfan com ens tenia acostumats. Diu que a Carabanchel no hi veu perill de motí, que es tracta només de problemes interns que s'aniran arreglant.

Un pres mort ens alliçona a tots sobre quina mena de problemes interns hi ha a Carabanchel. Un director general mort ens ha posat de manifest els problemes interns de les institucions penitenciàries.

No s’haurà espantat García Valdés. Sabrà de sobres que hi ha funcionaris no democràtics i de molt rang. Serà coneixedor de com s'està fomentant a Carabanchel l'anti-Copel. Per què tants mesos de càstig de més als que ara acaben les seves sancions? No farà cessar els responsables de les darreres terribles provocacions?

El nou intent democràtic espanyol està soscavat per molts pous i túnels, excavats fins a sota mateix de les institucions més importants. És només un ensurt.

Potser això del suïcidi d'Aldo Moro és també només un ensurt per a consol de la veïna democràcia italiana i podem seguir tots rient i jugant a «Jo vull això. Doncs jo, allò».

Davant la guerra de nervis desfermada cal fer alguna cosa més eficaç que visites, declaracions i copets de felicitació.

Lluís M. Xirinacs.