Diari d'un senador.
Mundo Diario. Dimecres, 15 de febrer del 1978.
Socialisme per Catalunya.
Diumenge passat vaig assistir, convidat, a la cloenda del 5è Congrés del Partit Socialista de Catalunya, Reagrupament.
Verde ens va dir que, encarrilada la recuperació de Catalunya unitàriament, ara urgia encarrilar la recuperació de la unitat del socialisme a Catalunya.
A Catalunya, l'autonomia nacionalisme-socialisme no ens ha portat a una partició en dos blocs de difícil conciliació com a Euskadi. Aquí la cosa és molt més flexible.
A causa de que la nostra nació no està tan aixafada com la seva, els nostres grups nacionalistes no són, en general, tan radicals com els seus. I pel fet que el nostre capitalisme no està tan concentrat com el seu, tampoc els nostres grups socialistes estan, en general, tan radicalitzats com els seus. Això fa que hi hagi variades postures intermèdies entre un nacionalisme burgès o reformista i un socialisme proletari o revolucionari.
Els carlins es mantenen en la seva situació pont perquè porten a dins una tradició pròpia molt especial que els fa, en certa manera, una mica impermeables a les sol·licitacions d'una o altra tendència.
Els del Front Nacional Català, amb la dimissió de Cornudella Freixa, demostren inclinar-se a fer prevaldre més el nacionalisme que el socialisme.
El Reagrupament, per contra, vira cap al socialisme, però carregant de condicions el procés unificador en vistes a salvar tot el salvable d'un nacionalisme que no hauria d’entrar mai en col·lisió amb les exigències socialistes però que, de fet, sí que hi entra a causa de les exigències internacionals de qualsevol socialisme que es vulgui eficaç.
Parlant dilluns amb un socialista del PSC (C) somreia, amb aire de superioritat, davant aquest cúmul de condicions que posaven els del Reagrupament. Deia que aquestes condicions seran marginades pel mateix procés d'unió. Se sentia fort i li molestaven les condicions.
Em va disgustar. Hem d'aprendre a lluitar contra nosaltres mateixos quan som forts. Si no, no hi haurà pau, no hi haurà unitat, no hi haurà socialisme. En general el PSC (C) malgrat la seva victòria en el 15 de juny, s'ha anat portant amb la serena moderació del fort responsable. Desitjo que segueixi amb la mateixa serena moderació en el procés d'unió amb el Reagrupament, que pot aportar un reforç procatalà davant la lògica pressió internacionalista del PSOE.
Lluís M. Xirinacs.
