Diari d'un senador.

Mundo Diario. Dimecres, 25 de gener del 1978.

Una dolorosa manifestació.

El dia 27 a les 11 començarà la manifestació concentració dels jubilats, els pensionistes i tots aquells que hagin complert els 65 en protesta pel tracte econòmic que reben. Partiran de Diagonal-Passeig de Gràcia i acabaran a la Plaça Sant Jaume.

La seva manifestació a diputats i senadors és d'una gran concisió.

No se'ls va augmentar el 18,50% lineal en el 10 d'octubre passat anunciat pel ministre. El 30% previst en el Pacte de la Moncloa només se'ls concedirà la meitat en els sis primers mesos. El Congrés i el Senat no es cansen d'aprovar pressupostos extraordinaris per a tota mena de coses i queden abandonades les persones de 65 anys acomplerts que no entren en la Seguretat Social. Demanen la descentralització de la Seguretat Social i que a Catalunya depengui de la Conselleria de Sanitat. Demanen que en la Constitució quedi garantit el dret de les persones en edat de jubilació a una pensió digna i suficient. Demanen que la pensió sigui com a mínim un 50% del mínim interprofessional revisable cada sis mesos, per als no emparats per la Seguretat Social. I una pensió igual al salari mínim interprofessional per als emparats. També volen la pensió íntegra en cas de viduïtat per a tots dos sexes.

A tot l'Estat hi ha quatre o cinc milions de jubilats. Una setena part de la població sense força social per defensar els seus interessos. No poden fer una vaga. La seva edat i la seva salut els impedeix sovint manifestar-se i concentrar-se. La seva pobresa els impedeix invertir en propaganda.

Els articles 22 i 25 de la Carta dels Drets Humans, signada pel president Suárez el 1977 a Estrasburg els protegeixen, però la política no és l'imperi de la llei sinó de la força. És una vergonya per a tots els ciutadans i especialment per al Govern i parlamentaris que els jubilats es vegin obligats a manifestar-se en un fred matí de gener. Quants tornaran a casa tocats de mort?

Lluís M. Xirinacs.