Diari d'un senador.

Mundo Diario. Diumenge, 22 de gener del 1978.

Fets i drets.

El curt i el llarg termini són fonts inacabables de baralla política. O dit d'una altra manera, mai no se sap si és millor en política aconseguir fets o drets.

Ara, UCD parla de cedir i permetre el terme «nacionalitats» a condició de collar els cargols de fet en els articles pràctics per assegurar millor la unitat d'Espanya. Ens regala un dret davant el qual el Tenorio diria: «molt llarg m'ho fieu» i en concret se’ns cargola més.

També els catalans caminem dividits pel mateix problema de fons. Els socialistes volen que quedin definides en la Constitució les competències dels territoris autònoms perquè temen que de fet l'Estat ho vagi minvant tot. En canvi, nacionalistes i comunistes volen indefinides en la Constitució les competències autonòmiques, amb la intenció de salvar la sobirania de les nacionalitats, dret fonamental, i deixar constància que els poders de l'Estat són cedits lliurement per les nacionalitats en exercici d'aquesta mateixa sobirania.

Una tercera polèmica en el mateix sentit va sorgir l'any passat entre els diputats representants de les diputacions catalanes al Consell provisional. Així, de fet, els tenia subjectes a la seva disciplina. Però els partits s’hi van oposar argüint que era reconèixer un dret en el nou Consell a uns homes escollits a dit.

No hi ha resposta general davant el dilema del curt o del llarg termini. Potser si hi hagués alguna resposta en uns temps molt pragmàtics i molt ideològics, tenint en compte que qui té l'Executiu és encara el bàndol vencedor de la guerra del 1936, és en la direcció de salvar abans els fets que els drets. Aviso que és un consell ple d'interrogants. Però, pel que jo conec, preferiria la Constitució més generosa per als territoris autonòmics, tot i el risc de perdre el terme «nacionalitats» per molt que em fes mal la seva pèrdua; preferiria competències segures en la Constitució més que un articulat obert, perquè queda obert a més, però també a menys i ja sabem com van les coses, i hauria preferit uns presidents de les diputacions controlats al Consell, que uns presidents descontrolats i alguns, segons diuen males llengües, conspirants contra la Generalitat, per molt a dit que hagin estat designats.

Lluís M. Xirinacs.