Diari d'un senador.
Mundo Diario. Dijous, 19 de gener del 1978.
Perquè no es prenen decisions.
És el diari d'un senador realment angoixat. Tant de bo m'equivoqui però la impressió que tinc és que hi ha en marxa una operació governamental amb pocs escrúpols per dividir l'esquerra. Les duríssimes posicions de no despenalització de certs delictes, de no supressió de la pena de mort, de prohibició de la marxa dels aturats, de no concessió de l'indult als presos socials, de regatejos i lentitud en el traspàs de poders autonòmics, etc., fabriquen marginació, desesperació, radicalització política i, a la llarga, terrorisme, segons ells diuen. I això està ben comprovat, divideix l'esquerra, que és el que convé als qui manen. S'acosta l'esquerra prudent a les posicions governamentals i radicalitza l'esquerra dura. L'oportunisme i el radicalisme a Euskadi van impedir una aclaparadora victòria basca.
L'oportunisme i el radicalisme a València, Navarra i Galícia, etc., va donar una clara majoria a la dreta que fabrica autonomies de trampa i cartró.
Davant les noves eleccions, què passarà?
A Catalunya va guanyar l'esquerra perquè malgrat les seves diferències internes, va estar bastant unida a les eleccions. Però en aquests dies veiem una gran escalada d'una violència misteriosa i irracional. Allò que es va provocar a Navarra s'està encomanant a Barcelona, amb motivacions diferents adaptades al territori català: Bombes. Aldarulls. Sembla que en la seva darrera manifestació al carrer, la CNT va abandonar abans d'acabar perquè la cosa es desbordava. La presó de Barcelona està aconseguint les seves cotes més altes de tensió davant l’entossudida negativa d'indult als presos per part del Govern i dels grans partits, que tracten de acostar-se a aquell.
Gelen l'ànima els milers d'anys llum que separen les reivindicacions dels presos de Barcelona de la indiferència olímpica de la majoria dels senadors. Estic passejant per aquests passadissos amb moqueta, plens de butaques, plens de quadres i llums, mentre omplen la primera plana dels diaris la vaga general de fam de la Model, les autolesions de dos-cents reclusos, l'amenaça d'incendi si el Senat no vota un indult. Hi pot haver morts en qualsevol moment. Però el Ple reunit segueix impertorbable, aliè a tot. Tot i les visites a les presons, els incidents no fan més que agegantar-se.
¿No veuen, senyories, que ho concedeixen tot menys el que realment fa falta?
Lluís M. Xirinacs.
