Diari d'un senador.
Mundo Diario. Dissabte, 14 de gener del 1978.
Els desventurats reben la bona nova.
Dimarts que ve hi ha ple de la comissió d'investigació de presons i ple del Senat. Ahir cent presos de la Model de Barcelona van començar una vaga de fam. No són els únics presos amb problemes. No hi ha dia que no porti la seva càrrega fatídica d'intervencions d'antiavalots, de venes obertes, de matalassos cremats. Tothom ho pot llegir als diaris. Fins i tot torna a haver-hi presos polítics de partits, del teatre, de la no violència, de la violència...
Malgrat el que diu la televisió, molts presos ja estan farts de visitants. Volen una altra cosa. Al novembre vam presentar un paperet al Senat amb vint signatures de senadors. Per desembre es va retornar. Tenia un defecte de forma. Es va esmenar. Al gener s'ha tornat per segona vegada. També té defecte de forma.
La comissió de presons va demanar a la comissió de justícia que reclamés aquesta coseta. La comissió de justícia es va declarar incompetent.
Mentre, a la presó certs funcionaris sembla que boicotegen els intents d'alliberament, mentre uns altres desobeeixen a aquells. Se m'ha dit, no sé si serà cert, que en una presó van sortir de vacances els presos amb l'historial més negre. Després uns no tornen i un altre mata la seva amant. Desprestigi per a les vacances carceràries.
També es diu que alguns funcionaris no liberals fomenten l'anti-COPEL. Als pitjors presos se'ls deixa circular lliurement dins de la presó, armats amb navalles. És la mateixa COPEL la qual demana escorcolls i registres perquè es descobreixi qui té ferros, i qui no en té.
Tot i els detractors, la COPEL està acomplint una missió històrica. Pocs països del món poden comptar amb un sindicat de presos com el nostre. Està suprimint de les presons l'endèmica explotació sexual. Constitueix comunes de cinquanta a cent presos, amb la roba i l'aliment posat en comú, en un món on l'individualisme sempre ha estat el rei.
La COPEL s'ha erigit en el capdavanter de l'anticorrupció. Es comprendrà que la majoria dels presos adori la COPEL i la tingui com el seu únic òrgan representatiu.
Juan María Bandrés em diu que el misticisme que ha creat la COPEL en els seus presos li recorda les experiències dels primitius cristians o les dels utòpics premarxistes.
Només la mesquinesa dels grans interessos retarda aquesta cosa que tots esperem i produeix incendis i ferits a les presons; com només la mesquinesa dels grans interessos retarda les autonomies reals que tots esperem i produeix explosions i morts als carrers.
Lluís M. Xirinacs.
