Diari d'un senador.

Mundo Diario. Diumenge, 8 de gener del 1978.

Altes pressions a l'àrea religiosa.

Dos senadors, Celso Montero, d'Orense, i jo vam participar en un fòrum que s'està celebrant a Madrid sobre el fet religiós i les seves implicacions socials. Hi assisteixen molts homes notables, creients i no creients, que s'han significat en els darrers anys pel seu progressisme religiós: Comín, Aranguren, Benzo, Lilí Álvarez, Ruiz-Giménez, Carmen García Nieto, Álvarez Bolado, Fèlix Martí, Bigordà, Dalmau, Gómez Caffarena, Arbeloa, Azkárate, etc.

Crec molt positiva la presència de senadors en una assemblea tan seriosa sobre el tema religiós. Insisteixo que mentre tinguem dues Cambres, crec que la Baixa és més pròpia per allò estrictament polític i l'Alta és el lloc d’allò àmpliament social, ètic, humanístic.

El fet religiós comporta una quantitat tan crescuda de força social que ha de preocupar els representants de la societat. El comunista Azkárate va posar en relleu que la divisió religiosa, el clericalisme i l'anticlericalisme, va ser un dels factors decisius en la guerra del trenta-sis-trenta-nou.

Actualment decreix la força de l'Església jeràrquica i creix la força de la vivència religiosa directa de la base popular i en els intel·lectuals els partits populars volen captar la força religiosa latent en masses immenses separades de les pràctiques i els preceptes de l'Església. Només l'Església popular de Madrid té coordinades cinquanta-una Parròquies. Les parròquies dels grans barris obrers de Barcelona, Sabadell, Terrassa, Hospitalet, Santa Coloma de Gramenet, Badalona, etc., regentades per sacerdots progressistes tenen una gran vitalitat i és en elles on tenen lloc els debats més encesos i profunds sobre religió i les seves relacions amb allò social, el polític i l'econòmic.

Un cas típic: la parròquia fomenta directament o indirectament l'escola a favor de la classe dominant; els cristians de base fomenten directament o indirectament l'escola a favor de la classe oprimida. Aquest tema es troba al foc roent. A l'Assemblea, és inequívoca la repulsa a les Jerarquies, la desidentificació amb les declaracions de Tarancón i Yanes al respecte. Espero que això faci reflexionar i rectificar als eclesiàstics referits. Ho espera molta gent i gent molt responsable.

Semblava que la religió es perdia i vet aquí que apareix més viva que mai. L'assistència, uns setanta-cinc, ha resultat molt superior a l'esperada. La participació de tots els que volen intervenir és impossible per manca de temps.

Lluís M. Xirinacs.