Diari d'un senador.
Mundo Diario. Divendres, 30 de desembre del 1977.
La mort, defensa de classe.
Un cop més es va imposar en la política espanyola el sentiment tràgic de la vida, que Unamuno detectava com consubstancial a l'ànima castellana. Un cop més la mentalitat catastrofista i desequilibrada, a estones quixotesca, i a estones, sanchopancesca, ha prevalgut en les destinacions d'aquest Estat espanyol que no acaba de trobar el seu propi centre de gravetat.
MUNDO DIARIO d'ahir titulava el succés: «La dreta va votar mort» i deixo implícit que l'esquerra va votar vida. No és una llei que afecti a grans masses de població, però afecta a quelcom fonamental: la Vida. És tot un símbol d'un tarannà humà. La dreta va votar mort per molt que va lluitar per dissimular i l'esquerra va votar vida sense embuts.
La llei electoral pel que fa al Senat afavoreix l'elecció de grans quantitats de candidats cacics sorgits de la gran abundància de províncies pobres, deprimides i despoblades, dominades per petits dictadors que van col·locar els seus quatre senadors al costat del mateix nombre de senadors progressistes elegits en les grans i pròsperes províncies de Madrid, Barcelona, Guipúscoa, Sevilla, València, Biscaia, Saragossa, etc., on no va sortir ningú de la dreta o, com a molt, un. I aquests cacics s'havien acostumat a jugar sempre la carta de la sang i de la mort.
Aquest cop, per poc, però, encara la mort va vèncer a la vida. L'absència del grup parlamentari basc segurament va ser decisiva. Hauria pogut guanyar, per primer cop, la vida sobre la mort, després de tants anys de tragèdia.
Diu Curzio Malaparte en «Kaput» que només mata qui té por i perquè té por i arriba a matar perquè té por de morir. La dreta té molta por. Està segons ens va palesar el ministre de Justícia, terroritzada pel rearmament del terrorisme.
La por al terrorisme ens sembla una pantalla de fum. Hi ha terrorisme perquè la dreta fabrica quantitats industrials de desesperació. Però el terrorisme només espanta a persones. Aquest tema espanta a les persones senzilles que així passen a donar suport a la dreta.
Però la dreta vol la pena de mort perquè té una altra por, no al terrorisme sinó a l'esquerra. La dreta se sap en fals, en la lluita neta de la democràcia davant de l'esquerra.
Crec que el més fonamental que cal dir en aquest tema és que la dreta se sap condemnada a mort a si mateixa, per això, per aquesta por, per aquest terror manté la pena de mort. Mata qui té por. És tota una classe social que se sent amenaçada de mort. Per això ella, la classe social, amb defeccions individuals, és la que vota mort. Quan algú se sent acorralat, es torna molt perillós. A Amèrica del Sud podem observar el mateix fenomen a gran escala.
Lluís M. Xirinacs.
