Diari d'un senador.
Mundo Diario. Diumenge, 25 de desembre del 1977.
Es va podrir l'indult.
Va arribar Nadal i no hi va haver l'indult esperat per als presos socials. Vaig esperar tres anys, inútilment, l'amnistia per Nadal. Ara, amb l'amnistia, més o menys completa, a la mà, esperàvem per aquest Nadal unes quantes mesures complementàries de gran conveniència com el millor regal de festes per a la nostra societat. L'amnistia de la dona, la dels militars, la de les vídues de guerra, la laboral, etc., encara estan incompletes. L'indult per als presos socials, els perillosos socials, els menors, etc., tampoc no va arribar. Tot problema social abandonat a si mateix tendeix a podrir-se, tendeix a convertir-se en una cosa irreversible que porta a situacions límit desesperades de difícil solució.
La situació a les presons de l'Estat s'ha podrit. Avui, dia de felicitat per a totes les llars, és el dia de la màxima infelicitat per aquesta llar del pres que és la presó. Si la presó és especialment trista per Nadal, aquest any ho serà més que mai.
A hores d'ara, ja totes les forces polítiques demanen l'indult. Tinc sobre la taula una declaració conjunta de forces polítiques i sindicals de Catalunya sobre la necessitat de la concessió d'un indult per als presos socials, que MUNDO DIARIO va publicar ahir. Va demanar l'indult la comissió senatorial d'investigació de presons i el comunista Simón Sánchez Montero ho va fer en la seva homòloga del Congrés.
Qui és doncs responsable que no es doni? Pel que es pot veure és el ministre de Justícia qui es nega a donar el seu braç a tòrcer. Usa els arguments franquistes de sempre per no obeir la voluntat de la majoria. «No serà dictat cap indult per als comuns i menys encara en les actuals circumstàncies de pressió per part de determinats sectors. Hi ha una campanya per demanar l'indult i és possible que s'hagin de prendre mesures més dràstiques.»
Senyor ministre, el faig responsable a vostè de tantes desgràcies com estan passant a les presons i del gravíssim deteriorament de la situació penitenciària. Si no és vostè, digueu-nos qui. Quan no hi havia pressió de cap mena, a l'octubre, el vaig avisar. Vaig estar parlant amb vostè una hora. Em va dir: «No és aliena a la meva ment la possibilitat de la concessió d'un indult». Per què no el va donar llavors? L'autoritat, ¿és un acte d'orgull o de servei a la voluntat del poble?
Ja sabem, senyor ministre, que és fort i pot prendre mesures més dràstiques. Però aquell Jesús feble que va néixer avui no es troba amb vostè, està amb els presos.
Lluís M. Xirinacs.
