Diari d'un senador.

Mundo Diario. Divendres, 14 d’octubre del 1977.

Senadors transparents.

Li agradaria a vostè que els senadors haguessin de declarar els seus béns i les seves activitats remunerades? Doncs això ha estat aprovat en el Ple del Senat.

Li agradaria que aquesta declaració fos tan precisa que enumerés: les empreses, institucions o associacions per a les quals treballen; si ostenta càrrecs de president, assessor, membre de consell d'administració d'una societat, cooperativa, empresa; si és agent fiduciari o marmessor testamentari; el tipus i naturalesa dels assessoraments, els contractes amb grups d'interès, empreses, organitzacions, assignacions electorals o per al ja senador; les seves relacions d'interès en assumptes d'aquelles comissions senatorials en què participi?

Seria bonic, no? I que després renunciessin o al sou de senador o a l'altre sou, provinent de càrrecs de lliure designació o confiança.

Doncs això ha estat derrotat. Ho volia l'esquerra i l'esquerra és minoria. Vuitanta-sis contra cent dotze. Els senadors queden només semitransparents.

S'ha dit: «No ens agrada el tràfic d'influències.» «En el regne de la foscor es tendeix a suposar una corruptela darrere de cada polític.» «Cal distingir entre els interessos legítims i els d'especulació». Qui podrà impedir l'enquesta d'investigadors privats?».

La dreta deia: Per què tanta desconfiança envers els senadors? L'esquerra deia: Per què amagar el que no és vergonyós? Va guanyar la dreta. Avís per a futures eleccions.

Dicto l'article a les 12 de la nit. Demà, l'amnistia política.

Lluís M. Xirinacs.