Diari d'un senador.

Mundo Diario. Diumenge, 25 de setembre del 1977.

A Eliseo Bayo.

Has vingut a veure’m, amb dos periodistes d'«Interviú», magnetòfon en mà com a notari. Em dius que he parlat contra tu fent insinuacions i sense aportar fets, en un article que vaig titular: «Honorable Eliseo Bayo». Em demanes que digui públicament els fets amagats després de les insinuacions perquè tu et puguis defensar o que retiri les insinuacions. Em consideres honrat i creus que l'acusació feta per un home honrat encara fa més mal. Jo et vaig demanar que retiressis la perillosíssima pedra que havies llançat i veig que de cap manerano penses fer. Tot i això considero correctes les teves peticions, considero respectable el teu dret d'expressió exercitat a «Interviu» i agraeixo el concepte que mereixo de part teva. A més has parlat amb cortesia i m'has escoltat amb comprensió.

Abans de res he d'esclarir que «les coses vergonyoses dels acusadors» que jo pugui saber per informacions carceràries o per altres conductes no es refereixen a assumptes de tipus personal o moral, sinó de tipus polític d'importància. Puc estar equivocat i desitjaria poder comprovar-ho i retractar-me. I mai no impliquen un judici d'intenció dels acusadors, sinó només les conseqüències dels fets al·ludits i no explicats. El primer paràgraf, en què esmento a Lidia Falcón, va ser escrit amb la millor intenció de mostrar l'afecte que us tinc. Les exigències d'espai van impedir que desenvolupés més aquest paràgraf.

El meu problema principal, per donar-te satisfacció, és que, per ara, no puc explicar els fets al·ludits perquè he d'evitar males conseqüències de la seva divulgació, per a terceres persones. I no puc retirar les al·lusions perquè, de moment, estic convençut de la veritat dels fets al·ludits i de la greu necessitat política d'ajudar, amb aquesta al·lusió, a aturar una operació, com la teva, tan perjudicial al meu entendre, per la nostra col·lectivitat.

Sento, de veritat, que això impedeixi la teva defensa. Amb declarar que estàs disposat a defensar-te quedes bé públicament. I pensa que no ets l'únic a tenir problemes de defensa. El control econòmic i polític de la premsa impedeix, en àmplies àrees de població, la defensa de persones l'honorabilitat política pública de la qual el poble necessita molt.

I gràcies per les dades que m'has donat sobre la teva lluita bastant més llarga i més dura que la meva.

Lluís M. Xirinacs.