Diari d'un senador.
Mundo Diario. Divendres, 23 de setembre del 1977.
Mort.
La guerra és una fàbrica de morts. Sempre he admirat l'absurda paciència dels metges d'hospitals de guerra. Mentre ells s'afanyen a salvar vides, uns quilòmetres més endavant, homes com ells estan intentant matar en quantitats industrials i uns quilòmetres més enrere, els savis investiguen la màquina perfecta per matar més de pressa.
No hi ha amnistia. Per tant la guerra del 1936 no ha acabat. És natural que hi segueixi havent morts pels dos costats. El fiscal general comptava prop de vint morts, l'any passat, entre les forces de l'ordre i prop de setanta morts entre els ciutadans. Una vuitantena de morts en total «per causa de l'ordre públic», va dir. El ministre d'Obres Públiques, Joaquim Garrigues Walker ha afegit: Sense l'amnistia total serà molt difícil restablir l'ordre públic en aquest país». Apareixen grups sofisticats, com la Triple A i el GRAPO. No se sap qui propicia la ganivetada o la violació. Es podreix el mètode de lluita amb formes ambigües i despietades de desestabilització.
El pobre ciutadà es perd en un laberint de contradiccions per les vacil·lacions i la dissimulació d'aquestes vacil·lacions per part del Govern. Matar un policia per l'esquena és dolent, per tant el polític que ho fa és dolent. Matar un ciutadà per manifestar les seves idees és dolent, per tant els policies que fan això són dolents. Matar per editar una revista política és dolent, per tant els ultres que fan això són dolents. Són dolents els que atraquen i violen. Són dolents els que demanen amnistia o indult per a això. Tots són dolents. La política és un fàstic.
El que és un fàstic és la guerra. I hi ha, encara que estigui encoberta, la guerra del 1936. Per això cal l'amnistia i és criminal qui la retarda perquè segueix fabricant morts. L'amnistia és el pacte final de pau que tanca la guerra del 1936. El ciutadà vol ignorar l'estat de guerra, enganyat i desinformat per una televisió de sempre controlada per un govern interessat en donar una aparença de pau a la seva victòria de 1939. Perquè el govern actual, com tots els governs dels darrers quaranta anys, és un govern format únicament per vencedors.
Si és veritat que la guerra ha acabat i que, d'ara en endavant, gaudiran d'iguals drets polítics els vencedors i vençuts, que donin d'una vegada l'amnistia i que desapareguin privilegis i marginacions. I que es persegueixi, d'una vegada, la fugida de capitals i les maniobres econòmiques dels grans banquers, estirp de vencedors del 1939, que submergeixen el poble en la pobresa i l'empenyen al robatori, o l'agressió al carrer, al crim, a la desesperació.
I desapareixeran aquestes morts.
Lluís M. Xirinacs.