Diari d'un senador.
Mundo Diario. Divendres, 9 de setembre del 1977.
Depriment.
La Generalitat Provisional s'endarrereix. L'efervescència popular creix. He deixat d'assistir a la Comissió d'incompatibilitats a Madrid per no faltar a la Plenària dels Parlamentaris catalans. Estic sense més informació que la de la premsa. Sé que els parlamentaris dels partits polítics representats a la Comissió permanent tenen el text en discussió. Els parlamentaris de l'Entesa, amb quatre representants a la Comissió permanent no el tenim. Al ple, sense més informació que la de la premsa, no sabré què votar. No tinc prou elements de judici, ni hi ha temps per pensar o consultar. Hauré de votar en blanc. Hauré considerar-me un més del públic.
Mentrestant, el carrer rugeix. M’acorralen peticions sense fi ni compte, munts de cartes, reclamacions, –¿Vostè és senador?, doncs tal qual», «Jo el vaig votar a Vostè, em podria?»–, desídia acumulada en quaranta anys. M’acorralen els tancats a la Inspecció d'Ensenyament Primari. Volen gratuïtat total, cogestió entre pares i mestres, elecció del professorat per part dels pares, màxim de trenta alumnes per aula. Em demanen que faci alguna cosa. De moment Benet ha aturat la policia. M’acorralen els veïns de Verdum que ocupen l'Organització Sindical de la Llar, incomplidora de les seves responsabilitats. No urgeix la devolució dels pisos desocupats. Ja han començat els desallotjaments de les famílies que habitaven pisos buits. L’O.S.H. no fa complir la normativa a favor dels qui esperen i, en canvi, el Jutjat dóna curs a la denúncia dels incomplidors. La Coordinadora d'empreses en crisi llança un S.O.S. als parlamentaris. A mi ja em van venir a demanar auxili el vint-i-set del mes passat.
L'acumulació de problemes impedeix resoldre els problemes i em deixa summament deprimit, perquè no sé endurir-me davant del patiment dels altres. Un cap provincial d'Obres Públiques o de Policia té desenes d'empleats, despatxos, instal·lacions, parc mòbil. Jo no tinc res. Encara no he cobrat ni cinc cèntims de sou.
Lluís M. Xirinacs.
