Diari d'un senador.
Mundo Diario. Dimecres, 24 d’agost del 1977.
Esponja.
En el Ple del dia 18, els senadors de l'«Entesa dels Catalans», unànimement, han botat a l'aigua el navili d'una campanya popular per l'amnistia, per reforçar les mocions i debats parlamentaris sobre aquest assumpte candent. La 3a sessió del Ple de l'Assemblea de Parlamentaris Catalans ha accedit al mateix, aprovant-lo per unanimitat, a primera hora de la tarda. Ja al matí es va aprovar, també per unanimitat, la gestió difícil duta a terme per la Comissió Negociadora, a una amb el President Tarradellas.
En l'inefable marc de la Seu Vella de Lleida, la capital de la Terra Ferma, feliçment estem entrant en l'hora de les unanimitats.
Catalunya és, al llarg de tota la seva història, la gran esponja que tot ho absorbeix i ho fa seu amorosament. Va domesticar el feudalisme. Els seus reis medievals van ser els més constitucionals del món. Va domesticar el capitalisme. Les seves empreses tenen mesures humanes. Va suavitzar la dictadura. Catalunya ha estat l'àrea més lliure de tot l'Estat franquista.
Avui, Catalunya, amb flexibilitat, marca l'estil de la democratització de l'Estat espanyol, amb la seva lluita pacífica per l'amnistia, amb els resultats de les eleccions, amb el procés de la recuperació autonòmica. De manera suau i fermament. Com convé.
Solé-Tura ha dit molt bé: «Volem reduir, no augmentar, els enemics de l'autonomia». «Hem evitat un atac frontal a un govern hostil.» «Cal consolidar la unitat.» Al·ludia a la presència, que ha resultat positiva, d'UCD en la Comissió Negociadora, contra el que jo vaig creure. Una altra meravella unitària és que fins i tot Aliança Popular estigui en la nostra Assemblea i, a més, que avui voti a favor de la negociació. Una mena de miracle històric.
Catalunya, –gran matriu de tot allò que arriba!– ha sabut, moltes vegades en la seva història, sense orgull, convertir en una obra d'art les restes ruïnoses de les contradiccions humanes.
Pràcticament, tots els grups polítics espanyols, com el mateix president Suárez, volen reconèixer Catalunya, ha dit Trias Fargas.
A fe, que ens hem guanyat els primers el reconeixement del dret al poder.
Lluís M. Xirinacs.
