Diari d'un senador.
Mundo Diario. Diumenge, 14 d’agost del 1977.
S.O.S.
Aquest home, que ha de repartir la seva vida entre estar-se davant de la presó Model de Barcelona i treballar al Senat de Madrid, es troba submergit en un mar de confusions.
D'una banda, es vol regir per aquell principi que allò que es comença, s'acaba. Va començar la seva campanya d'amnistia i encara no està acabada. Aquest home encara no sap si l'amnistia és a prop, si és lluny o si no arribarà mai. Té sospites que sí que arribarà, però no sap quan. Porta un any i vuit mesos esperant-la i atenent a una inacabable multitud atrafegada amb problemes variadíssims, en un ambient de sorolls i fums difícil de suportar, i això durant dies de treball, festes i vacances, fred i calor, vents i neus. El pobre home aquest està cansat, està fins als nassos, té els nervis desfets. Necessita, ell també urgentment, una amnistia. Però resisteix perquè sap que els seus companys presos també estan cansats d'esperar, també estan sense vacances. Quan era a la presó va veure com, davant dels seus ulls, emmalaltien i morien presos per no poder sortir a descansar i recuperar-se.
D'altra banda, va ser escollit senador i, en el seu article d'ahir, deia que un senador ha de cobrar el necessari per dedicar-se a temps complet a les múltiples responsabilitats legislatives i de control de l'executiu.
Ha provat de fer les dues coses a fons i no pot. La seva salut se’n va en orris. Per què es va presentar a senador? Precisament un dels motius principals pel qual va ser promogut senador va ser la confiança que així aconseguiria l'amnistia tan desitjada pel poble. I és molt possible que arribi a ser cert. A més, s'ha cansat de repetir que l'amnistia política total és una qüestió prèvia totalment diferent de les altres. És la qüestió prèvia per excel·lència, sense la qual tots els avenços democràtics queden viciats d'origen. La desaparició de tots els privilegis dels vencedors i de totes les represàlies sobre els vençuts és la condició de la pau social.
De manera que aquest senador, per ara, només es dedica de ple a l'amnistia. I llança un SOS d'ajuda per donar l'empenta final que ens l'aconsegueixi.
Lluís M. Xirinacs.
