Diari d'un senador.
Mundo Diario. Dissabte, 30 de juliol del 1977.
Repressió a la Model.
He tornat de Madrid amb un cert optimisme. L'última sessió de Corts va ser clarament proamnistia. Els rumors deien que el Govern la veia amb bons ulls. En la meva conversa amb Martín Villa també vaig detectar comprensió per al problema. El president del Senat, d'UCD, va dirigir el debat evitant enfrontaments i aconseguint una aprovació pràcticament unànime.
Obro «MUNDO DIARIO» i, a primera pàgina, apareix amb les lletres més grans. «Se estudia otra amnistía» («S'estudia una altra amnistia»). El Govern té importants mesures en aquesta matèria.
Però vaig deixar la Presó Model de Barcelona en una greu situació, envoltada de policia, envoltada de tensions, amb tot a punt d'esclatar, i la trobo després de tres dies igual o pitjor.
Hi ha uns 150 presos tancats a les seves cel·les. Se'ls va aplicar l'article 12 endurit, doncs no poden sortir al pati, ni l'hora que permet l'article esmentat. I grans dificultats per a les visites, els paquets, etc.
L'Associació de Familiars de Presos vol veure el governador.
Jo estic un altre cop al meu lloc assetjat per tot arreu. He arribat cansat de Madrid i aquí no tinc respir. Els meus familiars, amb els nervis destrossats, m’insten perquè faci alguna cosa. Ciutadans de pro se m'acosten per dissuadir-me de donar suport als presos socials. Presos que acaben de sortir en llibertat em descriuen l'angoixa de l'interior. Mares de presos socials m’insten perquè no oblidi els seus fills. Certa premsa ridiculitza la meva protesta al Senat. Funcionaris de la presó em demanen consells. L'editorial d'«El País» (28-7-1977) vol que, els qui lluitem per l'amnistia, expliquem al públic quan resultarà injustificable el matar un policia o un funcionari per l'esquena, però s'oblida que es mata igualment per anar a Montejurra de Via Crucis o per anar a una Festa Major sense corbata, impunement.
És més fàcil col·locar l'amnistia que el paquet de mesures econòmiques que ja ha estat publicat.
¿Per a què esperar tant, Govern Suárez?
Lluís M. Xirinacs.