Diari d'un senador.
Mundo Diario. Divendres, de 15 juliol del 1977.
La força dels petits al senat.
Abans-d'ahir, Suárez ens va agafar per sorpresa. UCD recull persones i experiències de l'anterior règim. Sap totes les truculències del parlamentarisme passat. Ha preparat els decrets que regulen aquesta fase d'interinitat que travessem. Li convé que triomfi el bipartidisme sobre el pluripartidisme. Els altres, els que no són PSOE, són més radicals, per nacionalistes o per socialistes. Per això UCD, intel·ligent, mima el PSOE. El resultat va ser la debacle dels petits. Sorprenentment es van unir els dos grans per polvoritzar als febles. Simplement, abans d'ahir, no existíem. Molt desagradable. El PSOE ni tan sols va tenir la idea d'oferir un mínim secretariat, dels quatre que UCD li va concedir, per als homes de Reventós, tan compromès a Catalunya.
Ahir, al Congrés, UCD va seguir flirtejant amb el PSOE i el PSOE ha seguit castigant als petits, fins al punt que el PSC de Reventós s'ha vist obligat a defensar allò que fa mal als grups nacionals. Fatal.
Malgrat tot, els grups nacionals i altres minories independents ahir van alçar la veu forta, recuperats de l'ensurt de dimecres. La nit abans els voltants de les Corts bullien de reunions. I ahir, com a mínim al Senat, han obtingut ja una mini victòria. El PSOE ha rebaixat de 15 a 10 el nombre de senadors per formar grup parlamentari. Els grups petits s'han conegut, s'han unit per votar i, fins i tot, gairebé han arrossegat algun socialista PSOE i algun senador regi en una votació, que han volgut i aconseguit que fos secreta, més de 50 senadors drets. El resultat és de 148 vots per al PSOE ajudat per UCD i 61 per als minoritaris units.
Els grups petits, la tercera força prometedora, que es van detectant i mancomunant, són per ordre d'importància actual: 15 catalans, 7 del PNB i afins, 5 andalusos, 5 castellans, 3 del PSP i afins, 3 liberals elegits pel Rei, un valencià, un basc d'esquerra, un aragonès, un canari i un asturià. Total 43. Una coalició de minories que pot ser decisiva i que ha forçat que es parli clar de les nacionalitats i regions, que aquestes Corts són constituents i dels drets de les minories. Bona feina per a dues jornades.
Lluís M. Xirinacs.
