Diari d'un senador.
Mundo Diario. Dimecres, 13 de juliol del 1977.
Elegància democràtica.
Estem davant d'una negociació única. Se li torna a Catalunya l'exercici de la seva sobirania nacional o no se li retorna. L'Assemblea de Parlamentaris ha triat una comissió per tractar d'això amb Suárez, president del Govern i líder d'Unió de Centre Democràtic, partit guanyador de les eleccions, a nivell d'Estat.
No és just que davant d'una negociació de tanta transcendència UCD estigui en les dues parts de la negociació i que els seus 355.000 votants catalans estiguin doblement representats en un costat de la taula i, alhora, a la banda oposada, fins i tot amb ministre propi. Per això, en la votació sobre l'exclusió d'UCD de la comissió, vaig votar a favor de l'esmena excloent presentada pel diputat Triginer.
Aquesta esmena era, alhora, una votació-sonda de desconfiança a la presència del grup UCD de Catalunya a la comissió. Vam perdre 20 contra 35. Però va ser una derrota aparent: 5 dels 35 eren d'UCD. Per elegància no haurien d'haver votat. Llavors haguéssim quedat 25 a 30. Hi ha més, d’altres 5 eren del Pacte Democràtic i van dir estar en contra de la inclusió d'UCD, encara que van votar a favor. Estàvem, doncs, de fet 25 a 25. I fins i tot hi hauria algun dubitatiu silenciós més. Total que, un altre cop, si l'elegància democràtica hagués privat sobre els interessos polítics, UCD hauria d’haver-se retirat. Així van les regles del joc en els països democràtics davant d'una moció de desconfiança, encara que no agradi.
No hi va haver retirada i jo, en la votació definitiva, com vaig prometre en la meva intervenció prèvia, vaig tractar de ser elegant, per si una altra vegada es decidia a actuar millor, i vaig votar la seva inclusió. Així queden explicades les meves dues votacions, la una contrària a l'altra.
I així queda explicada la diferència diametral entre una lletja democràcia salvatge, fundada només en interessos, i una democràcia amb rostre humà, basada en el respecte a les regles del joc més enllà de les aparences.
Pobres catalans decapitats que, per elegància, vam votar a favor dels que no ens volen tornar ara mateix el Parlament que ens van treure!
Lluís M. Xirinacs.
